Portadors de bones notícies

Sovint em demano què hi ha en el fons d’una persona que sempre pensa quin mal farà, quina mala notícia donarà, de quina forma complicarà la vida dels altres, què en traurà del goig de fer sofrir? Sant Joan Pau II, en la seva preciosa carta apostòlica de principi de segle, va donar a conèixer quina podria ser l’espiritualitat dels cristians i, entre altres coses, deia que es tractava d’una «espiritualitat de comunió», dins la qual, un dels elements era «la capacitat de sentir el germà de fe com un que em pertany, per saber compartir les seves joies i sofriments, per intuir els seus desigs i atendre les seves necessitats, per oferir-li una veritable i profunda amistat». Entén aquesta espiritualitat de comunió també com la «capacitat de veure primordialment allò que hi ha de positiu en l’altre, per acollir-lo i valorar-lo com a regal de Déu: un do per a mi, a més de ser un do per al germà que l’ha rebut directament» (cf. NMI, 43).

Anem molt necessitats de bones notícies, però sobretot de «Bona Notícia», d’Evangeli rebut, viscut i comunicat. Vist sols des del punt de vista periodístic i empresarial, sovint les bones notícies no són rendibles i el que ven es tot el que posa al descobert el més escandalós de les persones i el més desagradable dels esdeveniments que ofereixen la vida diària. No podem serne insensibles, com tampoc no ho va ser Jesús en contemplar la malaltia i la marginació social. Tanmateix, s’ha de saber construir en positiu i fer emergir tot allò de bo que existeix.

Hi ha un fet molt clar i és que «Déu no fa distinció de persones» (Fets 10,34) perquè tothom té la mateixa dignitat de criatures a imatge i semblança seva. Això és el que Jesús defensa i practica en tot moment, fins al punt que la gent que l’envolta i el segueix reacciona amb sorpresa, i diu: «Tot ho ha fet bé» (Mc 7,37). Aquí sí que hi ha un titular de notícia, l’expressió sincera d’una cosa que passa i que és objecte d’admiració: Jesús retorna l’audició i la parla a un sordmut i rehabilita innombrables malalts.

Ens trobem, doncs, davant la posada en escena de quelcom fonamental per a nosaltres i per a tots aquells que valoren Jesús: l’obertura de la seva Paraula, la capacitat i la voluntat d’escoltar-la i acollir-la en el cor, i la decisió valenta de transmetre-la. En aquest sentit, els cristians tenim la missió important d’introduir en els nostres ambients una nova manera d’existir i d’organitzar la convivència, més fonamentada en la solidaritat i en l’oferta d’oportunitats per a tothom, parlant bé els uns dels altres. Fem del nostre testimoni cristià en favor dels pobres la millor «bona notícia», i agraïm al Senyor tot el bé que de manera anònima, però eficaç, es fa. Podem fer-ho bé i fer molt de bé.


Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!