Des de fa anys convivim amb el fenomen de la secularització.Constatem la davallada de la pràctica religiosa i assistim al trencament de latransmissió de la fe a les noves generacions. El discurs sobre Déu queda cadacop més difuminat en l’àmbit públic i ja es comenta que vivim en una societat post-cristiana.
L’empremta secularitzant té moltes conseqüències sobre lanostra vida. Avui volem posar l’accent en l’efecte que té sobre els nostrespobles i llogarrets. La davallada de vocacions al ministeri ordenat queexperimentem des de fa dècades ha deixat buides moltes rectories. El problemamés important és que aquests llocs ja no poden tenir la presència del sacerdotquotidianament, amb tot el que significa aquesta figura. Hi ha pobles que facinquanta anys tenien dos i tres misses diàries, i ara només se celebral’eucaristia un o dos cops al mes.
Hi ha també un problema que no és pas menor; es tracta delmanteniment i la conservació de la rectoria de tots aquests pobles on ja no viuel sacerdot. Són béns immobles que no poden quedar abandonats. Els bisbats cerquensolucions per poder afrontar aquesta dificultat. En ocasions la rectoria es llogaa una família, que hi viu a canvi de fer un mínim manteniment de la casa.Normalment hi ha una part de l’habitatge que queda reservat com a sala de reunionso despatx parroquial, de manera que encara pot haver-hi un punt de trobada ambel prevere i la comunitat parroquial.
Algunes rectories s’han reconvertit en cases rurals i espaisde lleure que faciliten el contacte amb la natura. És una oportunitat percontemplar la creació i gaudir de la bellesa de l’obra de Déu. Avui dia, acausa de l’acceleració a la qual ens sotmet la vida, hi ha un èxode de la ciutatal camp, que també es constata en peticions de viure temporalment o de formaindefinida a les rectories d’aquests pobles de la nostra geografia catalana.
Aquesta pràctica és una gran ajuda per a l’economia deles diòcesis, però no podem perdre de vista que només es tracta d’una solucióparcial. El buit que deixa en un poble l’absència del prevere és quelcomdifícil de suplir. És cert que la creació ens remet al Creador i que la naturaés un lloc de trobada amb Déu. Però, també cal la seva presència en la Paraulade Déu proclamada i comentada, així com en la vida sacramental viscuda icelebrada. Llogar rectories és necessari; pregar i vetllar per una cultura dela vocació sacerdotal ho és encara més.
