L’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb la FundacióAjuda i Esperança, van posar en marxa l’agost del 2020 el Telèfon dePrevenció del Suïcidi. És el 900 925 555, disponible les 24 hores del dia, els365 dies de l’any. En aquest primer any de funcionament, s’han atès més de4.000 trucades, tal com ens explica Sergi Garcia, coordinador del Servei. El 10de setembre és el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi.

Quina valoració fa d’aquest primer any de funcionament?

En fem una valoració molt positiva. Estem molt agraïts al’Ajuntament de Barcelona perquè hagi apostat per un servei que és moltnecessari i que ja existeix des de fa molts anys en altres països. Aquí hihavia un buit. És un servei d’atenció telefònica, immediata, per fer contencióemocional en una situació de crisi.

Més de 4.000 trucades ateses. Quin és el perfil majoritaride les persones que truquen?

Principalment són dones, d’entre 20 i 40 anys. És diferentdel perfil de les persones que truquen al Telèfon de l’Esperança, l’altreservei de la Fundació Ajuda i Esperança, on el perfil de la persona usuària ésd’edat més avançada, entre 40 i 60 anys.

Quines situacions s’atenen?

Atenem qualsevol trucada que tingui algun tipus de contingutsuïcida: des d’una persona que pensa a treure’s la vida,fins a una situació de suïcidi imminent o en curs. Com més aviat atenguem lapersona, més possibilitats hi haurà de reconduir-la. També atenem l’entorn:familiars i amics que ens truquen perquè tenen el neguit que una persona haexpressat la voluntat de posar fi a la seva vida; o bé perquè tenen algú properque ja ho ha fet. En aquest cas, fem acompanyament emocional i donem pautes.

Com en el cas de Telèfon de l’Esperança, no hi ha límittemporal, oi?

Correcte, no tenim límit temporal. A més, els estudisdemostren que en el context de l’atenció telefònica, com més duri la conversa,menys risc hi haurà que la persona acabi fent una temptativa. També és moltimportant que la persona que atén la trucada sigui percebuda com un amic oamiga disposat a ajudar de manera incondicional. És una manera de generar unvincle més estret amb l’usuari, que farà que sigui més permeable a rebrel’ajuda d’un professional en el camp de la salut mental. En aquest sentit,voldria agrair la feina dels voluntaris, persones que destinen el seu temps aajudar els altres, i que viuen situacions molt estressants i de vegades molt allímit.

Cal continuar apostant per aquest tipus de servei quant arecursos humans i materials?

No només és necessari, sinó que és imprescindible, perquè acausa de la pandèmia i dels seus efectes estan augmentant tots els factors quesón elements de risc de suïcidi. Probablement la persona que ens trucanecessitarà una atenció professional continuada en el temps de manerapresencial, però en el moment en què està vivint una situació d’angoixa que lasobrepassa, un dijous a les quatre de la matinada, el que necessita és algú queli pugui fer de contenció i garantir la seva seguretat, perquè no acabi entemptativa de suïcidi.

La trucada esdevé tot sovint un crit d’auxili?

Les persones que pensen a suïcidar-se viuen un debat internentre morir per deixar de patir i continuar vivint. Nosaltres intentem declinarla balança cap al costat de la vida; que l’impuls de la vida sempre acabiguanyant el de la mort. En la persona que ens truca sempre hi ha un component,més o menys conscient, de voler continuar vivint, perquè les persones tenim unimpuls molt fort cap a la vida.

Com combineu l’anonimat amb el fet de poder respondre a unasituació extrema?

D’acord amb els nostres protocols, sempre tractem decomprometre la persona en el seu propi rescat en cas de situació de riscimminent. En última instància, ho faríem en contra fins i tot de la sevavoluntat per tal d’evitar-ne la mort. Afortunadament, en la immensa majoria deles trucades l’orientador aconsegueix reconduir la situació de manera que lapersona accepti rebre l’ajuda. En cas extrem activem els dispositius i alertemel Sistema d’Emergències Mèdiques.