Tots tenim encara a la retina les imatges de les personesintentant fugir de l’Afganistan abans que els talibans es fessin forts en elpoder. Vam veure rostres de desesperació, de temor i d’incertesa pel futur.
L’Església sempre ha defensat el dret a migrar; més encaraquan el que hi ha en joc és la pròpia supervivència. La Rosa María Jané ensexplica com l’orde de Sant Joan de Déu ha acollit 91 afganesos als seuscentres. El carisma de l’hospitalitat ha fet que aquests religiosos obrin casaseva per rebre els qui pateixen aquesta emergència humanitària.
L’acollida, però, només és el primer pas. Cal que aquestespersones disposin d’eines per tal de poder integrar-se a la vida social dellloc on són acollits. És per això que aquests afganesos són ajudats per tald’afavorir la possibilitat de trobar una feina i viure de forma estable amb laseva família. Si bé l’acollida és el primer pas, cal poder arribar a una plenaintegració social, adaptant-se als usos i costums del lloc d’arribada.
Els germans de Sant Joan de Déu porten a terme aquestaacollida tenint en compte la totalitat de la persona, no només les sevesnecessitats materials. És per això que ofereixen també un servei d’atencióreligiosa, ja que l’home no només viu de pa (cf. Mt 4,4).
La situació d’aquestes persones afganeses no és l’única queens reclama l’acollida de l’altre. Joan Andreu Parra ens parla de les«parròquies d’alta complexitat», en barris on conviuen persones molt diverses,que han arribat al llarg dels darrers 70 anys en diverses onades migratòries iper motius diferents. L’acollida aleshores esdevé un repte i una oportunitatper fer experiència que, a través de l’altre, Déu es fa present enmig nostre,com li va passar a Abraham amb la visita de tres homes misteriosos a Mambré,que eren una teofania del Senyor (Gn 18,1-15).
Les accions en favor de l’altre no es poden quedar enl’acollida i la integració. És necessari que les autoritats puguin emprendreaccions d’abast internacional per tal que ningú no es vegi obligat a fugir delseu país en contra de la seva voluntat. Sovint aquestes situacionsgeopolítiques tenen difícil solució. En ocasió són, com deia sant Joan Pau II,estructures de pecat que cal canviar o corregir. Probablement, nosaltres nopodrem fer gran cosa a nivell global però, pel principi de subsidiarietat,podem promoure accions i institucions intermèdies que permetin articularsolucions locals i personals.
