“Volem vetllar perquè no hi hagi discriminació per motius religiosos. Volem visibilitzar les minories religioses i veure quines són les seves necessitats.” Així presentava la directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura, Míriam Díez, la nova Càtedra de Llibertat Religiosa i de Consciència de la Direcció General d’Afers Religiosos i la Universitat Ramon Llull, constituïda a partir del mateix Observatori.

Com explicava Díez als mitjans de comunicació, “volem ser un espai de recerca interdisciplinari. Volem estudiar i analitzar la llibertat religiosa a Catalunya i traslladar-la a la ciutadania”. I aquest objectiu es treballa a partir de dos eixos: comunicació i internacionalització. I afegia: “La recollida de dades és essencial i la difusió és vital.”

El treball d’aquesta Càtedra inclou tres àmbits: llibertat religiosa i de consciència, el fet religiós a Catalunya i la difusió, comunicació i accés a les dades obertes.

La Càtedra està treballant en un informe bianual (2020-2021) sobre la llibertat religiosa i de consciència que analitza el grau de reconeixement, protecció i compliment d’aquest dret humà.

De cara als propers mesos, diferents activitats centraran l’atenció de la Càtedra: un congrés internacional sobre llibertat religiosa i de consciència (2 i 3 de juny del 2022); un mapa interactiu; premis per promoure la recerca i l’interès envers la temàtica entre els estudiants; formació en verificació de dades per a periodistes en temes de llibertat religiosa, i participació en congressos i conferències internacionals.

De la seva banda, la directora general d’Afers Religiosos del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley, en la presentació als periodistes, assenyalava que “la voluntat del Govern és la de garantir que totes les persones que viuen a Catalunya puguin exercir el dret a la llibertat religiosa i de pensament”.

En un context de pluralitat religiosa creixent, Griley reconeixia que “promoure la llibertat religiosa i de consciència és un deure i un gran repte on cal afavorir la convivència, la integració social, la prevenció de la intolerància…”.

Segons la directora general d’Afers Religiosos, la Càtedra “ens aporta coneixement a l’Administració sobre l’exercici d’aquest dret a Catalunya; diagnòstic i recomanacions per dissenyar línies i afinar les que ja es desenvolupen; impuls a la divulgació i formació d’investigadors; obrir finestres per donar a conèixer les bones pràctiques…”.