La carta encíclica Slavorum apostoli de sant Joan Pau II ensva recordar al seu moment la importància de l’evangelització que els germanssant Ciril i sant Metodi van portar a terme als pobles eslaus al segle IX. Vanestablir l’alfabet ciríl·lic per posar per escrit els textos per a lacelebració de la fe en llengua paleoeslava. De seguida va ser acceptat iutilitzat per la societat. El papa Wojtyla els va proclamar patrons d’Europa.La seva vida i la seva missió de propagar l’Evangeli han nodrit les arrels cristianesdel nostre continent. Gràcies a ells la fe va poder dibuixar el llegat espirituali cultural que ha configurat la nostra societat.
El papa Francesc ha viatjat al cor d’Europa, a Hongria iEslovàquia. Es tracta d’un viatge que té moltes connotacions i lecturespossibles, però el més important és que ha estat un viatge apostòlic, unpelegrinatge, una trobada espiritual. Els catòlics d’aquests països han sofertpersecució i martiri; i el que ara necessiten és que el Successor de Pere elsconfirmi en la fe.
Francesc ha utilitzat una imatge molt suggeridora: la creu,ben arrelada, amb els braços oberts per acollir l’altre. La identitat il’obertura a la diversitat. No pot existir l’una sense l’altra. La nostramentalitat postmoderna tendeix a desdibuixar els extrems, la polaritat a laqual el Papa fa referència citant Romano Guardini. La complexitat no es pot resoldrede manera senzilla i reduccionista; sempre cal diàleg i comprensió de tots elsfactors en joc. Només partint del que som, podem enriquir-nos mútuament en larelació amb l’altre.
L’afany secularitzador de la nostra època s’ha trobat ambels pobles eslaus fidels a Crist. Ens mostren que la fe en Déu no és un menysni una cosa passada de moda. Testimonien que la tasca iniciada per aquells dosgermans al segle IX continua donant fruit. Es tracta d’un missatge molt actual,que ha travessat els segles de la història i que ha donat vigor i vitalitat amoltes generacions de cristians.
Les arrels cristianes dels països d’Europa de l’Estsembla que són més profundes i vitals que les nostres. La fe ha teixit unasocietat en la qual el cristianisme forma part fonamental de la vida comuna. Semprehem estat disposats a abraçar l’altre, a acollir-lo, a ajudar-lo a integrar-seen la nostra cultura. Potser ara toca ser abraçats pels que tenen una fe fermai forta; i així poder revitalitzar novament a casa nostra les arrels cristianesque hem deixat assecar.
