Durant el 2020 la facturació obtinguda pels productes de comerç just a Espanya ha estat de 143,7 milions d’euros, fet que suposa un creixement de cinc milions d’euros, un 3,6% més respecte l’any anterior.
Malgrat l’augment global, el comerç just ha patit els impactes de la pandèmia en el seu sector més significatiu: les botigues de comerç just han registrat la xifra de vendes més baixa des del 2008. Són algunes de les dades de l’informe El comerç just a Espanya 2020, elaborat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ).
El comerç just consolida la tendència a l’alça i la seva presència és cada vegada més gran en espais de consum i en la cistella de la compra diària. El factor principal és l’augment de les vendes de productes amb el segell de Comerç Just Fairtrade i la incorporació d’empreses a aquesta certificació.
Segons el president de la CECJ, Alberto Abad, “2020 ha estat un any molt difícil per a les botigues de comerç just. El tancament motivat per l’estat d’alarma, les restriccions d’horari, aforament i mobilitat, la impossibilitat d’organitzar activitats o participar en esdeveniments, juntament amb la crisi econòmica han perjudicat el sector”.
Amb tot, “és valorable que les botigues hagin pogut assolir unes vendes de 4,2 milions d’euros. Tot i que econòmicament les botigues representen un percentatge minoritari, constitueixen el cor del moviment del comerç just: són el nostre espai de trobada amb la ciutadania i d’activisme”, afegeix.
De la seva banda, els supermercats i grans superfícies han registrat el 83,5% de facturació de comerç just. En relació amb el 2019, són l’únic espai de distribució que augmenta les vendes d’aquest tipus de productes i la seva quota de mercat. El segon canal de consum és l’hostaleria, amb un 9,5% de les vendes.
Per productes, l’alimentació és la gran protagonista del comerç just, amb més del 97% de les vendes, amb el cacau i els dolços com a producte estrella. El cafè, producte emblemàtic del comerç just, perd pes i queda amb un 15% de les vendes. El té i altres infusions també baixen. En relació als productes que no són d’alimentació, el tèxtil és el més venut tot i que les vendes han baixat en el darrer any.
Com diu Abad, “la pandèmia ha augmentat la consciència de la ciutadania entorn dels impactes ambiental i social dels productes que consumeix. Cada cop més la població es fixa en els segells o certificacions que l’avalen”. I recorda que el segell de comerç just “garanteix tant la producció ecològica i sostenible com la protecció dels drets dels treballadors i treballadores”.
A més de les vendes, l’informe es completa amb articles que posen l’accent en l’emergència climàtica, en la seva relació amb el consum i el model comercial global i els efectes que provoca en les organitzacions productores i les poblacions rurals més vulnerables.
