Arrels Fundació és l’artífex d’un document que ofereix unamirada sobre la situació de les persones que viuen al carrer a la capitalcatalana a partir de l’anàlisi de dades obtingudes durant la nit del 26 denovembre del 2020, dins d’un context marcat pel toc de queda a causa de lapandèmia del Covid-19. Aquesta informació esdevé fonamental per tal d’impulsarpolítiques socials i recursos útils que s’enfoquin a aconseguir que ningú hagide dormir al ras.

L’informe s’ha presentat el dijous 7 d’octubre a la seud’Arrels Fundació, una entitat privada que des del 1987 atén persones sensellar de la ciutat de Barcelona. Ofereix allotjament, alimentació, atenciósocial i orientació a més de 2.600 persones l’any. A l’acte hi han participat Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació, i Esther Meya, advocada de l’equipjurídic d’Arrels.

De les 367 persones entrevistades, el 87% són homes, tenenuna mitjana d’edat de 45 anys i el 44% són naturals de països extracomunitaris.«Tot i que les dones representen un percentatge petit en comparació amb elshomes, acumulen, però, més situacions de risc i de vulnerabilitat. Així, el 63%de les dones enquestades han vist la seva situació més agreujada en els darrersmesos», ha explicat Ferran Busquets.

Una cinquena part de les persones enquestades, el 22%, hacomençat a viure al carrer durant la pandèmia i, de mitjana, fa 4 mesos que estroben en aquesta situació. De mitjana, els homes suposen el 88% del total itenen 42 anys; les dones representen el 7% i tenen 46 anys. Segons laprocedència, 8 de cada 10 persones són migrades.

Per què van decidir venir a Barcelona? La majoria deles respostes rebudes tenen a veure amb un factor estructural: buscar feina. Hoafirmen el 38% dels homes i el 33% de les dones. Pel que fa a la procedència,el 33% són persones nascudes en un país comunitari i el 43%, personesextracomunitàries. Per edats, buscar feina també representa el primer motiuentre els joves de 16 a 25 anys (el 68%) i les persones d’entre 26 i 35 anys(el 41%).

A més, els enquestats expressen en les seves respostes volerassolir una millor qualitat de vida (25%) i retrobar-se amb familiars iamistats (18%) com a motius importants que en el seu moment els van portar avenir a Barcelona. També destaca el fet que 4 de cada 10 persones que hanarribat a Barcelona diuen haver-ho decidit elles mateixes i 2 de cada 10 perrecomanació de familiars o amistats.

«Tenir en ordre la documentació personal com el passaport,el document d’identitat, el certificat de ciutadania de la Unió Europea o elpermís de residència és essencial per empadronar-se, tenir assistènciasanitària continuada, obrir un compte bancari i accedir a prestacions, entrealtres drets», ha posat en relleu Esther Meya. En el cas de les persones queviuen al carrer, tot això és més complicat, sobretot en el cas de les personesmigrades, que són 7 de cada 10 persones.

L’advocada també ha revelat que «a la pràctica, únicament el27% de les persones comunitàries entrevistades diuen tenir el certificat de laUnió Europea i només l’11% de les persones extracomunitàries tenen permís detreball i residència. Els requisits que es demanen per regularitzar la situacióde les persones migrades deixen fora la majoria de les persones migrades queviuen al carrer i les exclouen de poder accedir a drets bàsics».