S’ha aixecat una veu profètica d’abast universal que en nomde l’Evangeli ens diu que hem de ser capaços de caminar junts. Una veu que proposaun temps llarg de reflexió i d’acció compartides que sigui capaç de modelarnous estils de vida dins l’Església, i que vinguin marcats per una vivència decomunió, un esforç de participació i una més gran consciència de missió. Endefinitiva, una crida de ressò global, universal, per fer de l’Església, lacomunitat de Jesús, un antídot a l’individualisme, a l’exclusió, als grupstancats i sectaris, a l’autopreservació; una Església que deixi de mirar-seella mateixa per contemplar el món amb la mirada amorosa de Déu i l’actuacióapresa de la tendresa de Jesús enmig del seu poble. La convocatòria d’un Sínode—paraula que vol dir «caminar junts»— per part del papa Francesc apunta a unrepte de comunió eclesial que, amb la participació corresponsable de tots, ensorienti vers la missió.

El lema que inaugura la primera fase del Sínode —que és laque durà a terme cada diòcesi al llarg del que queda d’aquest any i part del’any que ve— diu «Per una Església sinodal: comunió, participació, missió».D’aquesta manera, s’orienta tot el treball a realitzar a cada diòcesi com a pasprevi i acció de base del que faran els bisbes reunits a Roma l’any 2023. El papaFrancesc ha volgut començar per nosaltres, els cristians de les Esglésiesparticulars, per partir de la realitat més concreta viscuda. Un mateixobjectiu, per tant, i unes mateixes orientacions que seran estudiades des de lavida de cada lloc d’arreu del món. L’actitud fonamental serà la d’escoltar elque l’Esperit ens inspira i escoltar-nos mútuament, els uns als altres.

És aquest un moment delicat perquè es posa en joc lanecessitat de sortir d’una pandèmia en la qual s’hi ha mesclat el dolor, laincertesa, el temor i la consciència dels propis límits, la qual cosa ensobliga a repensar els nostres estils de vida, les nostres relacions humanes, l’organitzacióde les nostres societats i sobretot el sentit de la nostra existència. Així ensho ha dit el papa Francesc, fent-nos veure que caminar junts suposa vèncer latemptació de l’individualisme i decidir-nos pel valor de la solidaritat, fetatota ella de servei humil, ja que «el servei és, en gran part, cuidar la fragilitat,els fràgils de les nostres famílies, de la nostra societat, del nostre poble»(FT 115). La proposta que se’ns fa per dur a terme aquest treball sinodal és lade cooperar a fer possible el miracle d’ajudar, des de la nostra pobracontribució eclesial i des de l’Evangeli, a rehabilitar una societat on l’amistatsocial que no exclou ningú i la fraternitat oberta a tothom arribin a ser lapràctica habitual.