«El monestir és sempre la casa de Déu i

«Dono gràcies a Déu per tot el que hem viscut avui en aquesta celebració. Perquè ens hem sentit una comunitat que pregava i invocava els dons de l’Esperit Sant per enfortir la meva fidelitat a Jesucrist i al seu Evangeli en el servei que els meus germans m’han encomanat com a abat.» Són paraules pronunciades pel nou abat del monestir de Santa Maria de Montserrat, P. Manel Gasch, al final de la benedicció abacial, que ha tingut lloc avui dimecres 13 d’octubre.

«El monestir és sempre la casa de Déu i, per tant, la casa de tothom; per a uns, els monjos, de manera estable i per als altres, els hostes, de manera passatgera, com Jesucrist que passa. Montserrat és, a més, la casa de la Mare de Déu, de la Moreneta, de la patrona de Catalunya, venerada per fidels i peregrins d’arreu, la casa on voldríem que tothom s’hi trobés bé. Aquest santuari és el do que Déu ha fet a la nostra comunitat i ens en sentim alhora responsables i agraïts», ha afirmat el pare abat.

L’acte de benedicció del P. Manel Gasch com a nou abat ha estat conferida pel P. Manuel Nin, monjo de Montserrat i exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina de Grècia.
A la cerimònia hi ha assistit una nodrida participació dels bisbes de Catalunya i un bon nombre de superiors masculins i femenins, benedictins i cistercencs. També hi han estat presents a la cerimònia el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i membres del seu Govern; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; a més de representants del Patronat de la Muntanya de Montserrat, de la societat civil i eclesial vinculats al monestir. La celebració ha anat precedida, en qualitat d’ofrena musical dels Antics Escolans de Montserrat, d’un Preludi abacial per a orgue, obra expressament composta per Andreu Diport sobre la signatura musical «G-As-C-H». Els textos i els cants han estat els propis de la festa dels beats màrtirs, que se celebra avui, amb intervencions de l’Escolania i la Capella de Música.

El ritu de benedicció ha començat després de l’Evangeli, quan un dels monjos assistents de l’abat elegit s’ha adreçat al bisbe oficiant i li ha demanat que confereixi la benedicció. Aquest ha pronunciat l’homilia, al terme de la qual l’elegit ha fet la promesa de fidelitat al nou ministeri. Després, s’ha prostrat i l’assemblea ha cantat les Lletanies del sants.

El bisbe Manel Nin ha pronunciat l’extensa Oració de benedicció, que l’elegit ha escoltat agenollat. A continuació ha rebut els distintius del seu nou ministeri: la Regla de sant Benet, l’anell, la mitra i el bàcul; que signifiquen, respectivament, el mestratge, l’amor esponsal per la comunitat, l’autoritat i la missió de pastor. El celebrant ha acompanyat el nou abat a la càtedra, on ha rebut l’abraçada dels bisbes, dels abats i dels monjos de la comunitat de Montserrat.

La missa ha continuat amb la Litúrgia de l’Eucaristia. El cant de comunió —com ja ho ha estat el d’introducció— ha estat composició del monjo Jordi-Agustí Piqué, i han fet al·lusió als màrtirs. El nou abat ha adreçat una al·locució al poble. «Les lectures de la litúrgia d’avui tenen una força especial precisament perquè són proclamades en la festa dels nostres monjos màrtirs, d’aquells germans nostres que, fidels a Jesucrist i a la professió monàstica que un dia varen fer com a monjos en aquest monestir, varen vessar la seva sang com a màrtirs, com a testimonis d’aquell amor a l’únic Senyor de les seves i de les nostres vides encara avui, Jesucrist l’únic Senyor, l’únic Salvador, l’únic Redemptor», ha dit el nou abat.

I ha afegit: «En la llarga història del nostre monestir-santuari, sempre als peus de la Mare de Déu, una història mil·lenària, hi trobem un gran nombre de sants monjos, anònims certament però que han estat i continuen sent pedres vives en aquest edifici vivent que és Montserrat, símbol del qual ho és aquesta basílica que ens acull. I com a coronament d’aquest primer mil·lenni de la nostra història, el Senyor ens ha fet el do d’afegir, a la llarga filera de monjos sants i pecadors, fidels i febles, joves i vells… el Senyor hi ha afegit la corona, la pedra preciosa dels màrtirs, d’aquests germans nostres generosos i fidels, febles i pecadors també segurament, però ferms en l’amor del Crist.»

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!