El P. Antoine Levy és un frare dominic d’origen jueu, a qui entrevistem en el Primer Pla d’aquest número. La seva condició pot resultar xocant, més encara quan descobrim que prové d’una família jueva atea. Però no hem d’oblidar que els primers seguidors de Jesús eren precisament judeocristians; i després de l’Ascensió del Senyor, continuaven assistint a la litúrgia del Temple de Jerusalem. El P. Levy no és l’únic jueu que s’ha convertit al cristianisme. Al segle XX en vam tenir dos exemples molt importants. En primer lloc hi ha santa Teresa Beneta de la Creu, carmelita descalça que va néixer amb el nom d’Edith Stein. Gran filòsofa, ajudant d’Edmund Husserl, va fer grans contribucions a l’estudi de la fenomenologia, disciplina iniciada pel seu mestre. Una nit, a casa d’uns amics que li havien demanat fer de cangur dels seus fills, hi va trobar el Llibre de la Vida de santa Teresa de Jesús. El va llegir d’una tirada i, quan el va acabar, va exclamar: “Això és la veritat!” Es va batejar i més tard va entrar al Carmel, però mai va renunciar a ser jueva. De fet, la seva mare, molt reticent a la conversió de la seva filla, va haver d’admetre que, quan anava amb ella a la sinagoga, quedava impressionada de la intensitat amb què pregava els salms. D’altra banda, tenim el cardenal francès Jean-Marie Lustiger. Fill de jueus polonesos que fugien de Hitler, va néixer a França. Els seus pares van ser deportats i la seva mare va ser assassinada a la cambra de gas. Ell es va convertir al cristianisme gràcies al testimoni de la família que el va acollir a Orleans. Sempre es va considerar fill del poble jueu. Entenia el seu ministeri com portar la llum als gentils a través del cristianisme. Aquests testimonis ens ajuden a comprendre la importància de l’Antic Testament en la nostra fe catòlica. No podem ignorar-lo. Més aviat cal estudiar-lo a fons per poder seguir el fil de la Història de la Salvació i constatar com l’Antic encobreix el Nou, i el Nou descobreix l’Antic (cf. Dei Verbum, 16). De l’altra, l’Antic Testament ens prepara per a la vinguda de Crist i ens mostra la pedagogia divina envers el seu poble, a més de contenir tresors de pregària i amagar el misteri de la nostra salvació” (cf. Dei Verbum, 15). Finalment, la declaració Nostra aetate del Concili Vaticà II ens recorda la importància del poble hebreu per als cristians. Sense oblidar que sant Joan Pau II es referia als jueus com els nostres germans grans en la fe.