En aquest número entrevistem el Sr. bisbe Antoni Vadell, auxiliar de Barcelona. És president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC) i ens parla sobre la importància de la catequesi en la vida cristiana. La paraula catequesi deriva del grec i vol dir ressò, eco. Després que la Paraula de Déu ha estat proclamada en l’assemblea litúrgica, la catequesi recull i explicita l’impacte que aquesta Paraula ha tingut en el cor del creient. Com diu sant Pau, la fe es rep a través de l’oïda, de l’escolta de la Paraula. Una vegada ha entrat per l’oïda, es guarda al cor, on és rumiada, on genera preguntes, interrogants, perplexitats, i cal que sigui il·luminada per l’experiència creient del catequista. El catequista va desplegant tota la riquesa de la Paraula de Déu al neòfit, explicant tot el que ha suscitat en el seu cor. Em sembla de vital importància començar per les preguntes que han estat despertades, per tal que pugui veure que la fe dona resposta als interrogants que es planteja. Podem caure en la temptació de voler explicar de cop massa coses, o allò que nosaltres creiem que és necessari, desatenent el ritme que l’Esperit imprimeix en el cor del neòfit. La catequesi no és una instrucció, sinó una resposta desenvolupada i fonamentada al que la Paraula ha provocat en el cor del creient. És força comú que identifiquem la catequesi només amb la formació prèvia que el creient ha de rebre abans de la Primera Comunió i la Confirmació. Hi ha també dos moments catequètics per als pares abans del bateig del seu fill i per als nuvis abans del seu casament. Ara bé, això és del tot insuficient. La relació constant i estreta amb la fe i la seva explicació catequètica no es pot limitar només a aquests moments. Avui dia cal que la catequesi formi part integral de tot el nostre itinerari cristià. No podem pretendre que el nostre coneixement de la fe ja ha estat completat. La vida cristiana no acaba mai, cal seguir un camí d’aprofundiment constant. Tenim molt clar que un bon metge o un bon jurista s’han d’actualitzar dia rere dia per tal d’exercir adequadament la seva professió. No és diferent en el cas de la nostra fe; necessitem créixer i madurar la nostra experiència de fe per tal que aquesta sigui llum per a la nostra vida. Sant Agustí diu que el cristià, o camina cap endavant o cap enrere, però no es pot quedar quiet, com si ja hagués assolit tot el necessari per viure la seva fe d’una vegada per sempre.
