Tenim necessitat que algú ens recordi que no té cap sentit viure en l’angoixa, el desànim o la tristesa, sinó que el més essencial que pot sostenir la nostra vida és l’alegria i la bondat del cor. Tot canvia quan apareix una alegria que brolla de l’Evangeli. Com unir l’alegria amb la vivència d’un poble que espera ple de fe el naixement de Jesús? Poder celebrar amb alegria el Nadal ens condueix a introduir-nos en el misteri de la presència de Déu, del Déu que “per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec”. Aquesta alegria és fruit de l’amor, una alegria que fa fugir la por i expulsa totes les contrarietats. En conseqüència, podem preguntar-nos si en la nostra vida hi ha alguna cosa o algú que impedeix l’experiència de “viure sempre contents en el Senyor”. De fet, siguem sincers, hi ha una gran diferència entre l’autèntica alegria i els seus succedanis. L’autèntica alegria és molt més que sentiments o emocions, una cosa infinitament més que un bé psicològic. Per això, se’ns ofereix de poder conèixer a fons d’on ve l’alegria que pot omplir completament la nostra vida. L’alegria pel naixement del Senyor que preparem litúrgicament prové de Déu mateix i és un fruit que cal acceptar, treballar i comunicar. La carta als Gàlates ens en dona notícia quan diu que “els fruits de l’Esperit són l’amor, l’alegria, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat” (5,22-23). És bo que situem l’alegria en aquest context tan complet i parlar de l’espiritualitat de l’alegria, fins a veure-la com el resultat d’acollir l’acció de l’Esperit Sant en la pròpia vida, com ho va fer Maria quan l’àngel se li adreça amb aquesta salutació: “Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu” (Lc 1,28). La raó de l’alegria és aquí: el Senyor és amb tu! I Maria hi respon exultant d’alegria. La veritable alegria té a veure, per tant, amb una realitat humana en constant transformació segons la voluntat de Déu que no accepta diferències socials, ni orgull, ni abusos de riquesa i poder envers els més febles, sinó que troba el goig en l’esforç per la igualtat, per la humilitat, per la proximitat eficaç cap als més pobres per a treure’ls de la seva situació de precarietat. Davant l’asfíxia que provoquen unes injustes estructures de poder, els cristians tenim el deure d’introduir l’esperit de l’Evangeli que obre perspectives d’esperança i és font inesgotable d’alegria. Amb l’Evangeli a la mà, al cor i als llavis, se’ns demana ser bons comunicadors d’aquella alegria que obre camins d’esperança a tots els qui volen acollir-lo en la seva vida. Aquesta alegria, plena d’esperança, també ha de ser fruit de la conversió a l’Evangeli.Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca