El papa Francesc, que s’ha unit a la celebració amb un videomissatge, ha animat a seguir l’exemple de Maria amb gestos quotidians d’amor i de servei
Ara sí que ja podem dir que la basílica de la Sagrada Família, edifici en construcció a cavall de tres segles, ha escrit un nou capítol en la seva llarga història amb la inauguració de la torre de la Mare de Déu. La celebració, presidida pel cardenal Joan Josep Omella i a la qual han assistit unes 2.000 persones, s’ha fet amb motiu de la solemnitat de la Immaculada Concepció i en l’any que l’Església dedica a Sant Josep. La torre de Maria, que amb els seus 138 metres és la segona més alta, darrere de la de Jesucrist, està coronada per un estel lluminós que avui per primera vegada s’ha il·luminat per portar llum i esperança al món.
En un moment tan complex com el que estem vivint, enmig d’una pandèmia única en la nostra història contemporània, “Santa Maria vol ser la nostra llum enmig de la foscor”, tal com ha manifestat el cardenal Joan Josep Omella en la seva homilia. “Maria, com ha fet sempre, continuarà il·luminant el camí de tants éssers humans fins a l’encontre amb el seu Fill”, ha afegit l’arquebisbe de Barcelona, alhora que ha destacat que la Sagrada Família és emblema de Barcelona, d’Europa i del món.
Com és habitual, la celebració ha comptat amb la participació del Cor Francesc Valls, acompanyat per l’organista Juan de la Rubia. L’Orfeó Català i un conjunt de metall i percussió han fet la nova interpretació del Magníficat, compost per Marc Timón. En declaracions a Catalunya Cristiana, el compositor ha explicat que amb aquesta peça ha volgut plasmar “la grandiloqüència de l’ocasió, la monumentalitat de la Sagrada Família i de la nova torre de la Mare de Déu. L’obra parteix del caos inicial, perquè en el moment previ a tot engendrament, a tota creació, hi ha el desordre de les idees en convulsió. Per això al començament de la peça hi predomina el caràcter ombrívol, amb una harmonia i uns acords més aviat tendents a la foscor. I a poc a poc l’obra fa un viatge cap a la llum, fins a l’esclat i l’eufòria finals, passant per un període intermedi d’intimitat“.
La celebració ha estat concelebrada, entre d’altres, pel cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona; l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas; el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés; el pare abat de Montserrat, Manel Gasch, i els bisbes auxiliars de Barcelona. Entre les autoritats polítics, cal destacar la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs; dels consellers d’Interior i de Justícia de la Generalitat, Joan Ignasi Elena i Lourdes Ciuró; els tinents d’alcalde Jaume Collboni i Albert Batlle, i el cap de l’oposició, Salvador Illa.
Un esdeveniment històric com és l’acabament i la benedicció de la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família la primera torre que s’inaugura en 45 anys no es podia viure només de portes endins del temple. En la seva voluntat d’obrir-se més a la ciutat, la Junta Constructora ha vist l’esdeveniment com una oportunitat per sumar-hi i establir complicitats amb tot el teixit social.
Cerimonial de la cultura popular
Les celebracions dins de la basílica han començat al matí, a dos quarts de deu, amb un cerimonial de la cultura popular, a càrrec de diverses colles, que ha comptat amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Ha estat la primera vegada en la història del temple expiatori que s’ha celebrat aquest tipus de cerimonial. “Consisteix en un conjunt de balls de diferents agrupacions dels àmbits de la cultura popular catalana que, al llarg dels anys, han anat generant un rellevant simbolisme de representació, de salutació i d’honors a la persona a la qual se li balla”, ha explicat Francesc Fabregat, cap dels serveis de Cultura Popular de l’ICUB.
En aquest acte s’han agrupat els diferents símbols d’homenatge del món casteller, de la imatgeria festiva i del sector dels esbarts. L’espectacle s’ha obert amb un ball d’homenatge creat dins dels esbarts fa cinc anys i que simbolitza un ball de parella, o doble parella, amb música interpretada per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Seguidament, s’ha aixecat un pilar casteller d’honor, que sol fer-se a totes les diades castelleres com a salutació d’inici i cloenda. Després ha tingut lloc la ballada d’una sardana.
El missatge del Papa Francesc
Una de les sorpreses de la jornada ha estat sens dubte el missatge que el papa Francesc ha volgut adreçar als assistents a la celebració. En el seu videomissatge, que ha durat set minuts, el Pontífex ha destacat que “cada vegada que mirem Maria recordem com en són, de revolucionaris, la tendresa i l’afecte” (Evangelii gaudium, 288). I ha animat a “seguir l’exemple de Maria amb gestos quotidians d’amor i de servei”.
El Papa ha desitjat que la llum de Maria il·lumini les famílies, les persones pobres, els avis… “No descartem els ancians, són memòria viva, d’ells ve la saba que ho fa créixer tot.” “Prego ha afegit perquè cadascun de vosaltres faci que Barcelona sigui per habitable i acollidora per tothom.”
L’estel
L’estel que corona la torre de la Mare de Déu té un diàmetre de 7,50 metres i un total de 12 puntes. Totes les cares són de vidre texturat. De dia, els vidres estan il·luminats pel pas del sol i, a la nit, a cada base de les puntes piramidals hi ha un focus de tecnologia LED regulable que reparteix la llum a les cinc cares de la piràmide. L’estel descansa en els tres suports de la peça del fust, fets de formigó i trencadís.
