Tres instruments per construir la pau. Ho acaba de dir el papa Francesc en el seu missatge per a la 55ena Jornada Mundial de la Pau per al primer dia d’Any nou. Tres eines que són més que paraules. Són accions concretes de freqüència pràcticament diària si volem la seva eficàcia per aconseguir la pau. Aquesta vegada parla de diàleg entre generacions, posant l’accent en la confiança bàsica que hi ha d’haver entre els interlocutors. Patim en aquests moments la desconfiança originada per la incertesa de la pandèmia del coronavirus, i que ha augmentat en tots la sensació de soledat i replegament sobre un mateix. Soledat dels majors que en els joves va acompanyada per un sentiment d’impotència i falta d’una idea comuna de futur. Aquesta crisi —diu el papa Francesc— és dolorosa, però pot fer emergir el millor de les persones. Durant la pandèmia hem vist nombrosos exemples de compassió, col·laboració i solidaritat arreu del món.Diu textualment en el missatge que “els joves necessiten l’experiència existencial, sapiencial i espiritual dels majors i, d’altra part, els majors necessiten el suport, l’afecte, la creativitat i el dinamisme dels joves”. Per això és tan necessari el diàleg entre generacions, ja que “els grans reptes socials i els processos de construcció de la pau no poden prescindir del diàleg entre els dipositaris de la memòria —els majors— i els continuadors de la història —els joves—; tampoc poden prescindir de la voluntat de cadascun de nosaltres de donar cabuda a l’altre, de no pretendre ocupar tot l’escenari perseguint els propis interessos immediats com si no hi hagués passat ni futur”. Ja fa temps que havia insistit en la necessitat d’un acord per viure junts, d’un pacte social i cultural.A partir d’aquí, diu que “és l’educació la que proporciona la gramàtica per al diàleg entre les generacions i és en l’experiència del treball on homes i dones de diferents generacions es troben ajudant-se mútuament, intercanviant coneixements, experiències i habilitats per al bé comú”. El drama de l’atur, d’altra part, desfà les il·lusions dels joves i els situa en un carreró sense sortida. Ho estem sentint des de molts indrets: com assegurar una educació per a tots quan no hi ha perspectives de futur? El papa Francesc es dirigeix als qui tenen responsabilitats de govern per tal que “elaborin polítiques econòmiques que prevegin un canvi en la relació entre inversions públiques destinades a l’educació i els fons reservats als armaments”. També aquí parla de pacte i ho expressa de manera que “promogui l’educació a l’ecologia integral segons un model cultural de pau, de desenvolupament i de sostenibilitat, centrat en la fraternitat i en l’aliança entre l’ésser humà i el seu entorn”. Queda traçat un bon camí per a la pau.Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca