Aviat esdevindria

el moment inesperat;

Déu ens vetlla sense fressa

i ens treballa d’amagat.

És diumenge, la de Magda

amb les dones del redol

proveïren dels aromes

que oferien el condol

ran la fossa que guardava

el seu ésser estimat:

Déu...

Arribaren al sepulcre

i dels nostres, cap enlloc…

per ungir-li les despulles

o per fer un braser de foc

arrambant la dura llosa

del sepulcre segellat:

Déu…

És malmesa la gran llosa

i a Jesús se l’han endut.

Elles busquen i pregunten,

no l’han vist ni conegut.

A l’entrada del sepulcre

i amb el cor estenallat:

Déu…

Van corrents a trobar Pere

i a Joan el més manyac

per si troben la manera

de lliurar-se del sotrac.

En un clot sense sortida

l’averany els ha atrapat:

Déu…

-Ens han pres el Diví Mestre…

No sabem el què n’han fet.

Els dos marxen ben de pressa

esberlant el camí dret,

Joan dobla l’energia

i al sepulcre s’ha trobat:

Déu…

Només troben les mortalles,

a l’AMIC NO VEUEN PAS.

Pere arriba, entra a dintre

i cridant, aixeca el braç

CERTAMENT EL DIVÍ MESTRE

JESÚS, HA RESUSCITAT!

Déu…

Joan i Pere van encendre

ben endintre, fins al fons

la Foguera gegantesca

de molts pobles i nacions

que fins ara galantegen

amb Jesús Glorificat:

Déu…

Ho va dir moltes vegades

glopejant la seva veu,

en la llengua de la Mare

les dolçors de l’Arameu.

És l’herència cel dorada                                                                                                

del deífic POBLE HEBREU:

Déu…

Sebastià Codina Padrós
Vacarisses, 21/2/2025