El Kazakhstan torna a ser notícia per unes manifestacions que han derivat en actes violents a causa del canvi de govern. Mons. José Luis Mumbiela, bisbe de la diòcesi de la Santíssima Trinitat a Almaty, ens explica el paper que desenvolupa l’Església catòlica en un país on és minoria.
Impressiona el fet que els membres de l’Església del Kazakhstan són sobretot polonesos i alemanys deportats per Stalin i una creixent comunitat asiàtica. Es mostra una vegada més que el cristianisme és una proposta per a tots els homes de totes les cultures. El missatge de l’Evangeli truca al cor de persones ben diverses culturalment i en situacions molt allunyades de la nostra quotidianitat, però que cerquen la veritat i la llum del Crist com nosaltres. El cor de cada home, de qualsevol home, anhela una paraula de sentit per tal d’afrontar el camí de l’existència amb la certesa que s’està acompanyant i que la mort no té la darrera paraula. L’estructura de l’home està creada per reconèixer el seu Creador i fonamentar la seva vida en Ell, tant aquí com a qualsevol altre racó del món.
El fet que polonesos i alemanys convisquin junts en la fe catòlica en un país fora d’Europa, ens ajuda a veure que la fe pot anar guarint les ferides d’enfrontaments passats. D’altra banda, el Kazakhstan és un país que està entre Europa i Àsia, de manera que és un enclau privilegiat per al diàleg entre diferents cultures.
Mons. Mumbiela fa una anàlisi lúcida de la situació del país, tenint en compte que s’està produint un canvi de govern molt important. Els episodis de violència han estat esporàdics, però és el que primer surt a les notícies. Considera que s’està fent una transició relativament pacífica i que cal deixar temps perquè el nou govern pugui actuar i iniciar les reformes que cregui convenient. Amb un gran realisme, ens comenta que cal disminuir la corrupció, perquè erradicar-la del tot és una tasca molt difícil. L’Església catòlica al Kazakhstan és una comunitat en minoria, però molt escoltada. És un exemple clar de com es pot ser llum del món i sal de la terra, llevat dins la pasta, tot i no tenir una comunitat nombrosa, però sí socialment rellevant. Crec que som davant d’un bon exemple de com l’Església pot il·luminar la vida política i social d’un país, sense necessitat de comprometre’s amb cap color polític concret, senzillament oferint la veritat de l’Evangeli a tothom qui la vulgui escoltar.
