Com a ciutadans de ple dret que són, les persones sense llar tenen els mateixos drets que tothom. Però tot i la seva vulnerabilitat són els grans oblidats de la nostra societat. La proposició de «llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i eradicar el sensellarisme» vol omplir aquest buit legal. Constitueix un marc general, però alhora amb solucions concretes, per afrontar el sensellarisme. La llei ha estat possible gràcies a una sinergia reeixida entre la societat civil, institucions i el món acadèmic. El resultat és un cos legislatiu integral i rigorós, format per 49 articles i 21 disposicions entre addicionals i finals, valorat i elogiat pels experts. És una llei pionera en el context legislatiu europeu que pot constituir un nou fonament en la vertebració de l’estat del benestar.
Es vol assegurar la dignitat i la humanitat en el tracte de les persones sense llar. La llei introdueix el concepte «d’espai residencial digne» com un mínim comú denominador per assegurar a tots els ciutadans unes prestacions que permetin un «sostre» i una vida digna i més humana.
La llei introdueix el concepte d’«espai residencial digne» com un mínim comú denominador per assegurar a tots els ciutadans unes prestacions que permetin un «sostre» i una vida digna i més humana
Al mateix temps, la llei vetlla per algunes necessitats bàsiques de les persones que viuen al carrer, garanteix l’accés al sistema públic de serveis socials i a l’assistència sanitària, i fomenta l’exercici del dret a les prestacions socials. Assegura l’empadronament, i d’altres serveis menors però fonamentals, com són disposar d’un títol de transport i utilitzar els serveis de consigna, bugaderia i dutxa. Es preveu també, entre d’altres, assegurar el dret als serveis funeraris, el dret a l’espai públic i es prohibeix explícitament que les ordenances tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat.
Un eminent intel·lectual anglès ha afirmat que «un país és fort quan té cura dels febles, esdevé ric quan s’ocupa dels pobres, esdevé invulnerable quan es fa càrrec dels més vulnerables». La força d’un país, la seva riquesa i la seva invulnerabilitat es consoliden quan s’afronten els problemes dels més pobres. Si es veuen i es resolen els seus problemes es podran afrontar els de tots. Si repensem la societat a partir dels últims, ho fem per a tothom. Per això creiem que aquesta llei és necessària i decisiva per a les persones sense llar, però també per a tothom. És un indicador d’una societat que es vol repensar a partir dels últims, perquè es vol ocupar de tots.
Extracte de la intervenció de Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, en la presentació de la proposta de llei al Parlament de Catalunya, el 25 de gener de 2022, en representació de Sant Joan de Déu Serveis Socials, Fundació Arrels, Caritas Catalunya, Centre Assis i Comunitat de Sant’Egidio.
