Estrenem avui un nou logo per a la nostra revista. Es tracta d’una creu que recorda les creus d’Antoni Gaudí, concretament la Creu del Xiprer. Estilitzada al centre, va agafant amplada a mesura que avancem pels braços. Al final de cada braç apareix, amb un to més fosc, el que seria el fruit de l’arbre de la creu. D’altra banda, els braços de la creu acaben en forma de fletxa, de manera que dona un dinamisme al conjunt que ens convida a anar des del centre de la creu als quatre punts cardinals, indicant que és essencial al cristianisme el propagar-se arreu del món, seguint totes les direccions de la rosa dels vents.
Just abans d’arribar al fruit de la creu, ens trobem amb uns subtils angles en blanc, que donen perfil i identitat a la forma. Les línies, però, no queden tancades, sinó que deixen un espai que fa respirar la figura. Aquest detall ens ajuda a comprendre dues dimensions fonamentals de l’Església. La primera és que l’Església té una identitat clara, ben definida, amb un contingut específic. Els angles en blanc en remarquen i perfilen l’essència. La segona és que els espais entre aquests angles són espais oberts que ens indiquen que l’Església està oberta al món, és permeable al diàleg. No és incompatible tenir una identitat clara i a la vegada estar disponible per dialogar amb el món. Aquests espais, doncs, podrien ser l’atri dels gentils, on es dona un intercanvi d’idees i punts de vista.
El diàleg amb el món no pot alterar l’essència de l’Església i el seu missatge, però pot ajudar-nos a buscar més fonaments i més raons per descobrir la credibilitat de l’Evangeli. De fet, en el centre de la creu hi ha una altra creu, que encara conté una creu més petita, com si es tractés d’una seqüència de fractals que no s’acaba mai. Ens indica això que el contingut de la nostra fe és inesgotable, que sempre podrà il·luminar de manera clara i nova la situació de l’home d’avui.
La vinguda del Regne, per tant, no pot consistir a alterar la fe que hem rebut, a desvirtuar-ne l’essència, sinó més aviat a aprofundir una vegada i una altra, a la llum de l’home i del món d’avui, com el Crist és resposta que correspon al desig de l’home de tots els temps. El camí, doncs, queda clar. Des del centre sempre ric i desbordant de la fe, l’Església s’obre a totes les direccions per arribar a tothom, oferint un espai de diàleg que esdevé també porta d’entrada al misteri, a la vegada que dona el seu fruit més preuat, el mateix Crist, per a la vida del món. Des de Catalunya Cristiana volem treballar en aquesta direcció, i esdevenir lloc de trobada amb el món i llindar per entrar a l’Església.
