S’ha presentat a la Casa Abacial del Monestir de Sant Cugat l’informe EINSFOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021, elaborat per la Fundació FOESSA de Càritas. L’estudi posa de manifest una dada molt preocupant: el 29,1% de la població catalana (al voltant de 2.260.000 persones) es trobava el 2021 en una situació d’exclusió, ja sigui aquesta moderada o severa. Una situació una mica pitjor que l’observada en el conjunt global de l’Estat espanyol.
L’acte de presentació ha estat presidit per Mons. Salvador Cristau, bisbe de Terrassa i president de Càritas Diocesana de Terrassa, i hi han participat el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig; el cap d’Estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores, i la coordinadora del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, Miriam Feu.
El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha reclamat mesures urgents per revertir la situació, alhora que ha recordat que no s’avança al ritme que requereixen les persones que viuen cada dia en la pobresa.
El bisbe electe de Terrassa, Salvador Cristau, en representació de les diòcesis catalanes, ha recordat que ja veníem d’una greu crisi econòmica amb importants conseqüències socials per al conjunt de la població, i ha destacat que “les persones en situació de més vulnerabilitat han estat les més perjudicades”.
Raúl Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundació FOESSA, ha comparat la situació de crisi actual amb el desastre del Titànic, en el sentit que “la societat viatja en el mateix vaixell però, quan es produeixen accidents, no tots patim les mateixes conseqüències”. Raúl Flores ha posat, entre altres exemples, el de l’origen de les persones necessitades.
Miriam Feu, coordinadora del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, ha aprofundit en les dades de la crisi a Catalunya, per destacar que l’exclusió social ha tingut un augment sense precedents, d’un milió, i ha lamentat que les persones excloses ja són un 15% de la població, uns nivells mai vistos.
Principals problemàtiques
La inestabilitat laboral, la pobresa, les despeses excessives de l’habitatge, l’amuntegament greu, els problemes d’accés als medicaments, i la incapacitat de participar en política lligada a l’estrangeria són els problemes més freqüents i afecten gairebé el 15% de la població catalana. Els col·lectius més afectats són les llars pobres o sense ingressos amb la persona sustentadora principal buscant feina, i també les famílies nombroses.
L’exclusió a Catalunya creix entre la població sense ingressos i que viu en àrees urbanes, en llars encapçalades per menors de 45 anys i entre la població estrangera.
Pobresa, atur i endeutament són els atributs més compartits per les persones en situació d’exclusió social a Catalunya. A més a més, s’intensifiquen les dificultats d’accés a l’habitatge i creixen les situacions d’exclusió residencial.
Un altre element que destaca l’informe és el fet que entre el 2018 i el 2021 ha augmentat el percentatge de llars i de persones afectades per problemes d’exclusió social en l’àmbit de la salut. Els principals problemes detectats són la maca d’accés als medicaments, l’afectació d’una malaltia crònica, una discapacitat o problemes greus que afecten les persones adultes de la llar, i les dificultats en l’accés a l’alimentació (en un 3% de les llars catalanes, actualment o durant els últims deu anys, s’ha passat gana!).
Per tot plegat, Càritas no es cansa de demanar la creació d’un veritable parc d’habitatge públic de lloguer; l’harmonització entre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) estatal i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) catalana, així com l’extensió a més col·lectius que ho necessiten; un pla de formació ocupacional orientat a les necessitats actuals i futures del mercat laboral; un sistema fiscal que redistribueixi més justament la riquesa; un pla de xoc contra l’atur dels joves; veritables polítiques de suport a les famílies… i així podríem continuar!
