Santa Eulàlia de Barcelona era una noia de tretze anys que va ser martiritzada al segle IV, sota el govern de l’emperador Dioclecià, per no rebutjar la seva fe cristiana. Ella és la protagonista d’una esplèndida exposició que es pot visitar fins al proper 27 de març al Museu Diocesà de Barcelona i a la catedral barcelonina.

Aquesta proposta cultural aprofundeix en la història de la santa, amarada tant de llegenda com de devoció. Santa Eulàlia de Barcelona, la ben parlada. Una ciutat, una patrona, comissariada pels folkloristes Amadeu Carbó i Nil Rider, apropa a la ciutadania el patrimoni iconogràfic i documental que s’ha anat forjant al llarg dels segles al voltant de la santa.

«La mostra posa en el centre del seu discurs l’advocació de santa Eulàlia i el seu patronatge a Barcelona»

Amadeu Carbó

La iconografia de la santa barcelonina té l’origen en el relat de la Passió escrit pel bisbe Quirze, de Barcelona, a finals del segle VII. Se sol representar amb túnica i mantell, com a donzella verge. Els seus atributs són la palma del martiri i, a partir del segle XIV, la creu en forma d’aspa. Això és posa de manifest en diverses peces que es poden contemplar a l’exposició.

«Un dels tresors que s’hi poden admirar és l’estendard de la confraria de Santa Eulàlia, amb brodats originals del segle XVIII»

Nil Rider

L’exposició posa en relleu la presència de la santa a la catedral barcelonina: les claus de volta, els vitralls, el claustre, el cor… Ara bé, si hi ha un espai eulalienc per excel·lència és la cripta. Aquest espai compta amb un sepulcre esculpit per Lupo de Francesco, on es representa el martiri de santa Eulàlia.