Són molts els fronts que en aquests moments hem d’atendre quan estam entrant en un temps oportú per a un replantejament d’actituds personals i estils de vida. La pandèmia segueix essent —encara que hi hagi la percepció d’un cert decreixement— una convidada a la revisió de molts aspectes de la vida quotidiana. Les seqüeles són evidents i el pas a una nova configuració social es fa urgent. Enmig d’aquesta situació, la paraula del papa Francesc és més que oportuna, i ho és ja amb la primera frase del seu missatge quaresmal d’enguany extret de la carta als Gàlates: «No ens cansem de fer el bé.» Estem davant d’una exhortació amb to positiu i constructiu, que ens ha d’animar a ser persones que per allà on passen deixen les coses millor de com les han trobades. Més encara quan es tracta de rehabilitar les persones que es troben en situació de precarietat o d’indignitat.
A aquesta proposta de la carta als Gàlates s’hi afegeix un element que encara fa que hàgim de ser més incisius. És la voluntat de sembrar i sembrar bé. La bona llavor la tenim, Jesús ens ho deixa molt clar a la paràbola del sembrador. El papa Francesc parla d’aquest temps com un temps favorable per a la sembra i sempre amb vistes a una bona collita. Ho hem dit moltes vegades, el fet és que hi ha molta llavor d’Evangeli ja sembrada en el nostre món i cal cuidar-la, donar-li bon ambient, que ni la xafogor ni el fred li facin mal. Quan es parla del sembrador, la referència apel·la la seva generositat, ja que a un sembrador generós hi correspon una collita abundant. Mesurem així la nostra capacitat i la voluntat de fer el bé, fem-ho amb petits gestos de bondat i bon tracte. Per això, cal atacar les causes dels cansaments i les raons de moltes fatigues, tantes vegades connectades amb decepcions i desànims. Fem que les paraules d’Isaïes calin endins: «Déu dona força als cansats, enrobusteix els qui són febles, els qui confien en el Senyor recobren les forces, caminen sense cansar-se, corren sense defallir» (40,29-31).
El papa Francesc ens anima a «no cansar-nos de pregar», a «no cansar-nos d’extirpar el mal de la nostra vida», a «fer el bé en la caritat activa vers el proïsme». Fixem-nos com ho concreta: «La Quaresma és un temps propici per buscar —i no evitar— a qui està necessitat; per trucar —i no ignorar— a qui desitja ser escoltat i rebre una bona paraula; per visitar —i no abandonar—qui pateix la solitud. Posem en pràctica la crida a fer el bé a tothom, prenent-nos temps per estimar els més petits i indefensos, els abandonats i menyspreats, els qui són discriminats i marginats.» A més, per ser tan propi d’un temps més auster, diu que «el dejuni prepara el terreny, la pregària rega i la caritat fecunda». Siguem pacients i demanem el do de la perseverança, com ho fan els bons pagesos que, havent sembrat com cal, van confiats perquè saben bé qui és el qui fa créixer.
