Jaume Galobart, delegat del Catecumenat i d’Apostolat Seglar del bisbat de Terrassa, ha mort a causa d’un càncer limfàtic a l’edat de 68 anys. Era fill de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental. Per als oients de Ràdio Estel, és una veu coneguda perquè fins fa un mes i mig (el 23 de gener) els ha estat acompanyant amb els comentaris a la Missa dominical des de la catedral de Barcelona.
Les exèquies per l’ànima de Jaume Galobart seran presidides per Mons. Salvador Cristau, bisbe de Terrassa, el dilluns 7 de març, a les 10.00, a la seva parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.
Metge i teòleg
Jaume Galobart era metge i llicenciat en Teologia. Es va dedicar principalment a la impremta familiar que va fundar el seu pare. Hereu d’una tradició de cristians molt actius, ha estat una persona compromesa en la vida social i religiosa del seu poble i de la comarca del Vallès Oriental.
Va ser un gran impulsor del teatre, especialment en el casal parroquial, de la coral Santa Eulàlia i de la festa major, entre altres activitats. Gran aficionat a l’excursionisme, va congregar un bon nombre de joves. A la seva parròquia de Santa Eulàlia ha estat compromès en la catequesi, les celebracions litúrgiques i l’acompanyament tant de gent jove com de gent gran.
A nivell eclesial ha estat consiliari del Moviment de Joves Cristians de Comarques (JARC) i del Moviment Cristià de Joves (MCJ). A la diòcesi de Terrassa ha estat delegat episcopal per al Catecumenat des de l’any 2005 i delegat episcopal d’Apostolat Seglar des del 2015. Des de l’any 2009, ha estat el secretari del Consell Pastoral Diocesà.
Des del principi del pontificat de Ricard Maria Carles a l’arxidiòcesi de Barcelona, va formar part de l’equip de l’aleshores delegada de Joventut, Rosa Deulofeu, fins que va morir el 2004. En la Delegació de Joventut, sobretot quan Rosa Deulofeu va caure malalta el 2003, el cardenal Carles va formar l’equip precisament amb Jaume Galobart (que ja coordinava la pastoral juvenil al Vallès Oriental), Mercè Lajara i el prevere i consiliari Josep Monfort.
Durant els anys 90, Jaume Galobart havia estar uns anys coordinant al Vallès Oriental el Projecte Pastoral Juvenil, considerat l’embrió de l’actual Moviment Cristià de Joves, molt present a la diòcesi de Terrassa.
Jaume Galobart combinava perfectament la interioritat i la discreció espiritual amb l’empenta evangelitzadora, especialment quan parlava amb la seva veu característica, una mica tremolosa i alhora molt ferma. Com a laic, tenia molt clara la seva vocació, però no va formar una família precisament perquè va viure aquest compromís laïcal des d’una consagració personal. Els últims anys, com a delegat d’Apostolat Seglar i del Catecumenat de Terrassa, organitzava les Jornades Transmet sobre nova evangelització.
A més, Jaume Galobart tenia, per la seva edat, una visió eclesial de ponts. Treballava sempre per la comunió enmig de les tensions derivades de les grans transformacions en les comunitats cristianes després del Concili Vaticà II. La seva generositat no tenia límits. Com a delegat del Catecumenat, deia sovint que intentava provocar “que els qui lliurement deien que volien rebre d’adults els sagraments de la iniciació cristiana portessin aquesta voluntat a la pròpia vida“. Tenia molt clar que batejar-se d’adult “no era només un pas per convertir-se en cristià, sinó per viure aquesta condició“. En les seves últimes hores a l’hospital, fins i tot es va interessar pels nous catecúmens de la diòcesi que reben, aquest primer diumenge de Quaresma, l’elecció i la inscripció del nom.
