Sor Lucía Caram, dominica de Manresa, no s’ho ha pensat dues vegades i amb la rapidesa d’actuació que la caracteritza, se n’ha anat a la frontera entre Moldàvia, Romania i Hongria per ajudar els refugiats ucraïnesos que fugen de la invasió russa. “L’experiència a la frontera i als llocs d’acollida és el més dur que he pogut veure i sentir en la meva vida. Venen amb mi 6 persones. Ells ens despertaran a la realitat. Nosaltres volem ajudar-los i ho farem entre tots”, afirma sor Lucía un cop de tornada a Manresa.

Quina és la realitat de les persones que has pogut portar a Manresa?

Vam anar-hi a buscar els familiars d’unes persones que tenim acollides a Manresa, però ens van avisar que no podien arribar a la frontera perquè estaven molt malalts i el seu cos no suportaria el viatge. Hem seguit amb la missió i hem pogut emportar-nos sis persones: dues mares amb dos i un fill respectivament, i una dona. Al convent hi tenim acollida una altra família.

Com esteu mobilitzant l’acollida des de la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa?

La Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa es mobilitza. Ja he organitzat tot un equip que a partir d’avui coordina les famílies que volen ser acollidores però fonamentalment estic demanant pisos, perquè aquesta gent estarà molt temps aquí i necessitem ajudar-los, que puguin treballar i que tinguin la seva autonomia. En un primer moment necessitaran molt de caliu i escolta, que estiguem per ells, perquè venen d’una guerra cruel de la qual d’un dia per l’altre han hagut de fugir. D’altra banda, a partir d’avui comencem a gestionar amb Open Arms poder portar un avió amb persones i oferir-los una acollida personalitzada, més que institucionalitzada, per sortir de la seva situació.

Quina ajuda els brindeu?

El que volem fer és igualar-los en oportunitats, buscar-los una casa, ajudar-los amb l’idioma, la feina, la regularització de papers, que se sentin en tot moment acompanyats. Volem fer una acollida des del cor i que tinguin el més aviat possible l’autonomia i el suport que necessiten, per poder-se refer d’aquesta dramàtica situació que estan vivint. A Manresa ja hem aconseguit un pis, hem muntat una oficina i tenim més de trenta famílies disposades a acollir. La gent s’hi està implicant d’una manera increïble.

Quines altres persones ajudareu?

Des de Catalunya hem pogut contactar amb diverses entitats que estan treballant per detectar quines són les necessitats que hi ha, hem establert ponts de comunicació per poder continuar amb l’ajuda. Hem pogut contactar gent de Catalunya que tenen familiars que volen sortir. Volem acollir i entre tots ho farem possible.

Quina és la importància d’implicar-se tothom en l’acollida, especialment els cristians?

La humanitat està ferida i només podrem cosir aquesta ferida que està dessagnant la humanitat des de la fraternitat, des del compromís i implicació de tots. Hem de sumar. No és suficient de donar el que em sobra, sinó acollir, escoltar i donar-ho tot.