La necessitat d’aigua per al conreu és greument sentida pel poble que viu de treballar la terra. A Catalunya ho era, especialment en les societats preindustrials, quan el desconeixement del funcionament de la natura i la mancança de criteris analítics científics no donava respostes racionals. Aleshores, era aquesta mateixa gent qui prenia la iniciativa de promoure aquelles accions que li suggeria la mentalitat
barroca, tenyida de fervorosa religiositat.

Elss precs per pluja adreçats a la divinitat eren freqüents a la comarca d’Osona, amb especial origen a la ciutat de Vic, seu episcopal. La petició de rogatives, iniciada pels col·lectius de treballadors i els propietaris de les terres, s’adreçava a les autoritats civils.