El monestir de Montserrat acull un grup de refugiats ucraïnesos, que estan de pas cap a les seves destinacions. Hi reben allotjament i manutenció durant tota la seva estada, que sol ser d’una o de dues nits.

Aquesta setmana s’hi ha acollit un grup d’ucraïnesos amb la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Sevilla. Després de dos dies d’estada, han continuat el seu camí fins a Sevilla, on seran acollits en centres o en cases de famílies. La setmana vinent s’espera l’arribada d’un altre grup, que hi passarà també dues o tres nits, fins que vagin al seu destí d’acollida.

Tal com ha explicat el P. Bernat Juliol, prior del monestir de Montserrat i portaveu, “davant de la dramàtica situació que es viu a Ucraïna a causa de la guerra, tots hem de col·laborar per ajudar les persones que han de marxar de casa seva de manera obligada. Montserrat, en la mesura de les seves possibilitats, ha col·laborat i col·laborarà en aquesta important tasca humanitària”.

El P. Abat de Montserrat, Manel Gasch i Hurios, en l’homilia de l’Eucaristia de Dimecres de Cendra, a la Basílica de Santa Maria, va fer referència a la guerra entre Ucraïna i Rússia, i va demanar que es fes una reflexió sobre el que està passant en el sentit de si les persones i les vides són el més important al món, actualment.

La Guerra d’Ucraïna, per la seva proximitat, ens fa realment reflexionar sobre la humanitat, sobre com és possible tot això que hem vist i escoltat aquests dies. Si mirem ja no a nosaltres mateixos, sinó amb una mirada col·lectiva a Europa i al món, no ens agrada on estem, no ens agrada gens. Naturalment, no ens agrada la invasió, i tampoc veiem tan clara tan neta i tan lliure d’interessos les respostes. Ens queda clar que les persones i les vides són el més important? Aquí és on hauríem d’anar i no és certament on estem. La situació d’Ucraïna pot ser un toc d’atenció a tantes altres situacions mundials on les persones no són al centre. Plorar és el fruit de veure on som amb preocupació, però d’aquí ha de venir la força de conformar-nos en un món tal com està, sinó voler canviar-lo, capgirar-lo, fins i tot. La nostra transformació col·lectiva hauria d’anar en aquesta direcció, posar els éssers humans i la preservació de la terra al centre

Crida de la junta de la Unió de Religiosos i Religioses

En aquesta mateixa línia, la junta de la Unió de Religiosos i Religioses de Catalunya ha enviat un missatge a tots els membres de la vida consagrada, en relació amb el context de crisi dels refugiats per la guerra a Ucraïna.  Des de l’URC es fan ressò de la necessitat d’oferir refugi a tantes persones procedents d’Ucraïna, que s’han vist obligades a abandonar el seu país a conseqüència de la guerra.

“Sentint-nos colpits per aquestes realitats”, afirmen els religiosos, “fem una crida a totes les famílies religioses que viuen a Catalunya, per tal de donar-hi resposta, des de les seves possibilitats. Emplacem i animem tots aquells que puguin oferir un servei d’ajuda i acollida a informar-ne i dur-lo a terme sempre en coordinació amb les institucions oficials de l’Església, així com, amb els òrgans disposats pel mateix Estat. Fem una crida a anar tots a l’una per oferir una ajuda més òptima i eficient”.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!