El Papa ha promulgat aquest dissabte la Constitució Apostòlica Praedicate Evangelium, sobre la Cúria Romana i el seu servei a l’Església i al món. El text, que recull i reglamenta moltes reformes ja aplicades els darrers anys, entrarà en vigor el 5 de juny, solemnitat de Pentecosta. La nova Constitució dona una estructura més missionera a la Cúria, perquè estigui cada cop més al servei de les Esglésies particulars i de l’evangelització. Els antics organismes de Propaganda Fide i el Consell Pontifici per a la Nova Evangelització es fusionen, i el prefecte serà el mateix Pontífex. Aquest important document és el resultat d’un llarg procés d’escolta, que ja va començar amb les Congregacions Generals del 2013, prèvies al Conclave en què va ser elegit l’actual bisbe de Roma, i va continuar amb les reunions del Consell de Cardenals que s’han anat fent regularment cada tres mesos. La nova Constitució, que substitueix la Pastor bonus de Joan Pau II des de fa 33 anys, consta de 250 articles.
La Praedicate Evangelium es presentarà aquest dilluns a les 11.30 del matí a l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, en un acte en què seran presents el prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Marcello Semeraro, el secretari del Consell de Cardenals, Marco Mellino, i el pare jesuïta Gianfranco Ghirlanda, canonista i professor emèrit de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Cal destacar que la nova Constitució confirma un camí de reforma ja aplicat gairebé íntegrament els últims nou anys, a través de les fusions i ajustaments que s’han produït i que han donat lloc al naixement de nous dicasteris. L’escrit subratlla que “la Cúria Romana està formada per la Secretaria d’Estat, els dicasteris i els òrgans, tots jurídicament iguals”.
Entre les novetats més significatives, hi ha la unificació entre el Dicasteri per a l’Evangelització, l’antiga Congregació per a l’Evangelització dels Pobles i el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització. Es crea també el Dicasteri per al Servei de la Caritat, representat per l’Almoineria vaticana, que assumeix un paper més significatiu a la Cúria. La constitució el defineix com “una expressió especial de la misericòrdia”, i estableix que, “a partir de l’opció pels pobres, els vulnerables i els exclosos, exerceix arreu del món l’obra d’assistència i ajuda cap a ells en nom del Pontífex Romà, que determina personalment, en els casos de particular indigència o altra necessitat, els ajuts que cal assignar”.
La Constitució Apostòlica presenta, en aquest ordre, els dicasteris de l’Evangelització, de la Doctrina de la Fe i del Servei de la Caritat. Una altra fusió es refereix a la Comissió per a la Protecció de Menors, que passa a formar part del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, de manera que continua amb les pròpies normes i tenint el seu propi president i secretari.
