“La pau sigui amb vosaltres!” El verset 8 del Salm 122 va ser el lema de la peregrinació nocturna al santuari de la Mare de Déu de l’Amor Diví per invocar la pau.
El 19 de març, festa de Sant Josep, els fidels romans i ucraïnesos es van aplegar a les 23.30 a la basílica de Sant Joan del Laterà, per caminar fins a l’estimat santuari marià on, a les 6 del matí del 20 de març, es va celebrar la missa per la pau a Ucraïna.
El cardenal vicari de la diòcesi de Roma, Angelo de Donatis, va guiar la peregrinació a través de la Ciutat Eterna i a l’alba es va celebrar l’eucaristia.
En una carta als fidels de la diòcesi de Roma, el cardenal De Donatis va expressar la seva preocupació per l’actual situació de guerra a Ucraïna.
ANGELO DE DONATIS, vicari de la diòcesi de Roma
“Tots volem la pau, aquella pau que els homes sols no podem construir. Per això pretenem respondre a la invitació del nostre bisbe, el papa Francesc, a perseverar en la pregària i la penitència”
En altres ocasions, recordava el cardenal De Donatis, en moments de gran dificultat, el poble romà s’ha encomanat a la Mare de Déu de l’Amor Diví per invocar la seva intercessió maternal.
Aquesta va ser una peregrinació que quedarà gravada en el cor de les gairebé 10.000 persones que hi van participar per molts motius. Perquè responia a la urgència de posar-se en moviment, de caminar, per aturar una guerra que cada cop més omple d’indignació, de dolor i, fins i tot, de vergonya, aquest món del segle XXI.
Gairebé 10.000 ànimes que es van aplegar per caminar i pregar, perquè la pregària és la força que sosté el món. Si la pregària d’una sola persona que prega en esperit i en veritat és capaç de mantenir el món de l’existència, molt més ho pot fer la de tantes persones que s’uneixen per la pau.
És en la fragilitat i en la feblesa de l’amor i de la pau on es manifesta la veritable força, mai en l’abús de poder ni en la crueltat de les armes.
Peregrinació nocturna
El fet de ser una peregrinació nocturna atorgava a l’esdeveniment un significat molt especial, amb una forta referència bíblica. Caminar de nit, quan normalment dormim, significa llançar un desafiament a la mort. Estar dempeus i caminar és un fort rebuig a les forces del mal, del pecat, de la foscor.
El poble d’Israel va vèncer així els carros de combat del faraó, fent una travessia que va durar tota la nit pel mar Roig. Quan van arribar a l’altra riba del mar ja es veia l’alba, la llum, la vida que vencia la mort. Això va ser part del que vam experimentar en arribar al santuari de l’Amor Diví amb els primers rajos del dia.
Pel camí vam pregar junts amb la mirada i el cor girats cap a Ucraïna, per demanar l’ajuda i el suport de Maria, la nostra Mare i Reina de la Pau.
Caminant per l’antiga regina viarum dels romans, vam passar per l’església de Santa Maria in Palmis, més coneguda com Quo vadis, resant el Rosari, no només en italià, sinó també en altres idiomes (espanyol, romanès, alemany, hongarès, francès, polonès…) per obrir els ulls a la necessitat universal de pau.
Moltes persones caminaven portant al cor les guerres que es pateixen als seus països, guerres que tampoc no poden ser oblidades.
Com els religiosos d’Etiòpia que venien amb nosaltres; com Peter Hitti, un jove estudiant de filosofia provinent del Líban, que viu a Roma des de fa més de cinc anys.
PETER HITTI, estudiant libanès a Roma
“Camino per Ucraïna, però porto al cor també el meu país, el Líban”
Al capdavant de la llarga fila de pelegrins hi anava la furgoneta que transportava la icona de la Mare de Déu. El remolc que portava la Mare de Déu era ple de flors. Caminar a prop de la Mare de Déu era experimentar-ne amb més força el consol, la carícia del seu mantell protector. Però sobretot la dolcesa de la mirada amb la qual vetllava en la nit.
Devoció per la Madonna de l’Amor Diví
La devoció a la Madonna de l’Amor Diví és forta no només a Roma, sinó a tot Itàlia. El 1944 el papa Pius XII va exhortar els romans a pregar a la Mare de Déu perquè la ciutat se salvés de la destrucció de la Segona Guerra Mundial. Maria hi va intervenir: de manera imprevista i inexplicable els soldats alemanys van abandonar Roma quan havien portat més de 2.000 tancs per sotmetre-la.
Per això, el proper 25 de març, festa de l’Anunciació, serà un dia molt important: el papa Francesc consagrarà la humanitat, especialment Rússia i Ucraïna, a l’Immaculat Cor de Maria.
Amb aquest acte se subratllarà un cop més que només Maria pot vèncer allà on els homes han perdut, només el cor de Maria pot tocar el cor endurit del poder. Maria, Reina de la Pau, actuarà en els cors i els obrirà al diàleg i a la consciència que la guerra sempre és una bogeria i una derrota.
Així ho va declarar el papa Francesc en l’Àngelus del diumenge 20 de març.
PAPA FRANCESC
“Convido totes les comunitats i tots els fidels a unir-se a mi, divendres 25 de març, en la realització d’un acte solemne de consagració de la humanitat, especialment de Rússia i Ucraïna, a l’Immaculat Cor de Maria perquè ella, la Reina de la Pau, obtingui la pau per al món”
Al cor dels pelegrins bategava el desig de ser pròfugs amb els pròfugs, acompanyar espiritualment els que fugen d’aquesta guerra irracional en els trens plens de gom a com, amb l’esperança d’un futur de pau.
Era admirable el coratge dels pelegrins, que es van posar en camí desafiant el fred i la son; sens dubte, molts ja estaven carregats per la fatiga de la jornada. En molts moments impressionava l’expressió dels rostres i de les mirades, que tenien una eloqüència molt més gran que la de les paraules.
Eren mirades on es reflectia la indignació i el dolor davant de les imatges dels míssils i bombes, que no paren de tocar civils, ancians, infants i mares embarassades. Mirades que imploraven misericòrdia pels nens innocents, pels milions de refugiats ucraïnesos que han de fugir deixant-ho tot.
Un cop vam haver arribat al santuari de la Mare de Déu, amb la primera llum de l’alba que vencia la foscor, ens vam disposar a participar en l’Eucaristia.
En l’homilia, el cardenal Angelo De Donatis va subratllar que “és més difícil creure en la llum en els moments difícils”. Amb tot, “en aquesta nit de peregrinació, així com en la nit de la nostra vida, Déu existeix i era allà, no ens ha abandonat”.
“Al contrari”, deia, “ens ha observat, escoltat i ha caminat amb nosaltres”. Per això, “en aquesta vigília de primavera ens adrecem a la Mare amb l’esperança perquè intercedeixi davant del Fill, amb cor de fills, com ho hem fet tota aquesta nit”.
