Els ucraïnesos comencen a arribar a Catalunya i l’Església es prepara per acollir-los amb totes les seves necessitats. Diverses iniciatives eclesials estan donant resposta a la crisi de refugiats a causa de la guerra. Són les conseqüències de la guerra que no es valoren als despatxos quan es planegen les tàctiques d’atac. Són els anomenats efectes col·laterals, que mai entren en l’equació i que es consideren irrellevants en relació amb l’objectiu militar. Tot i així, és on es veu més clar el drama de la guerra i els efectes que aquesta té sobre persones i famílies, sobre rostres i vides concretes.
El refugiat ha estat traslladat d’un país a un altre en un temps relativament breu. S’emporta només allò que considera imprescindible, perquè la situació no li ha permès preparar-se amb temps. La vida queda canviada en un tres i no res. La família es divideix; els homes van al front i les dones i les criatures marxen del país. La pregunta sobre si es tornaran a veure flota en l’ambient, però ningú no s’atreveix a formular-la. Tot esdevé incert i provisori, fràgil.
Els refugiats arriben a casa nostra cercant seguretat i amb totes les seves necessitats a flor de pell; des de les més bàsiques d’higiene i alimentació, passant per les de llar i treball, fins a arribar a les espirituals. És per això que l’Església intenta oferir una acollida integral, que pugui respondre a tota la persona, a totes les seves dimensions. No sabem si podran tornar al seu país. Les imatges de destrucció que veiem a la televisió ens fan pensar més aviat en un temps llarg.
Cal tenir en compte que Ucraïna és un poble religiós. I hem d’acollir també aquesta realitat, proporcionant espais per tal que puguin celebrar la seva fe. Aquesta será una oportunitat d’enriquiment mutu, on podrem veure com el cristianisme és viscut més enllà del nostre marc occidental. Montserrat i Poblet també s’han obert a l’acollida, tal com indiquen els xiprers que hi ha a l’entrada d’aquests monestirs. El pelegrí, en passar per un monestir amb xiprers, tenia la certesa que seria acollit. El nombre de xiprers podia significar, fins i tot, si l’acollida es concretava només amb aigua i pa, o bé si es podia passar la nit dins dels seus murs i sota teulat. Potser quan vagin a dormir als nostres monestirs, les mares i fills d’Ucraïna podran escoltar la Salve benedictina, recordant així que la Mare de Déu que venerem aquí és la mateixa que ells veneraven fins fa poc a Ucraïna. I podran descobrir que, on hi ha la Mare, hi ha una llar. També per a ells.
