Un miler de persones han assistit a la catedral de Girona a la missa exequial per Francesc Pardo, bisbe de Girona, que va morir dijous 31 de març a la nit, als 75 anys d’edat, a l’hospital Josep Trueta de la capital del Gironès, després d’unes complicacions a l’estómac que no va poder superar. Havia presentat el 26 de juny passat la seva renúncia al Papa per edat, però encara estava en actiu perquè encara no li havia estat acceptada.

El Bisbat de Girona havia comunicat el 3 de març un empitjorament en el seu estat de salut, dues setmanes després que ell mateix anunciés que estava ingressat i que necessitava un temps de repòs. Pardo portava 13 anys i mig com a titular de la diòcesi gironina.

La missa exequial ha estat presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i concelebrada, entre d’altres, pel nunci a Espanya, Bernardito Auza, i per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella. En total, uns 150 bisbes, preveres i diaques d’arreu de Catalunya i diòcesis espanyoles.

Entre les autoritats civils , cal destacar l’assistència de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Lourdes Ciuró, consellera de Justícia; Gemma Geis, consellera d’Universitats; Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat; Yvonne Griley, directora general d’Afers Religiosos, així com altres regidors, alcaldes, diputats i senadors.

En l’homilia, l’arquebisbe i president de la Conferència Episcopal Tarraconense ha remarcat que “malgrat ser coneixedors de la malaltia, la mort d’una persona sempre sacseja i ens fa preguntar: per què?” (…) “La realitat de la mort ens fa experimentar la nostra absoluta pobresa, als ulls d’aquest món, ens fa allunyar-nos de la vida corporal, això ens costa d’acceptar”.

Per això, Planellas ha destacat que “caminem amb esperança fins a la nostra trobada amb Déu nostre Senyor. La vida del bisbe Francesc ha estat curulla d’aquesta esperança”.

De la seva biografia, Planellas ha destacat que va formar part el 1993 de la comissió diocesana de preparació del Concili Provincial Tarraconense. I amb motiu del 25è aniversari d’aquest Concili, afirmava: “Convocar el Concili, el treball diocesà, les resolucions i la celebració va ser un do de l’Esperit Sant i la confiança en les possibilitats de les nostres Esglésies”.

“Estimava entranyablement i profundament Catalunya i la seva gent”, ha manifestat Planellas. “Preocupat per poder transmetre la bellesa de la fe, expressada secularment en el llegat de la nostra Església, a les noves generacions, Catalonia Sacra era com la nineta dels seus ulls”.

Mons. Planellas ha fet referència al testament espiritual del bisbe Pardo: “Vaig escollir Ut vitam habeatis com a lema episcopal en el convenciment que Déu és la vida. Li he donat tot el meu ésser perquè comuniqués ls eva vida. D’aquesta plenitud, en tenim un tast anticipat en l’Eucaristia, que ens insereix en el misteri de Mort i Vida en Jesucrist”.

El bisbe Francesc ha estat enterrat a la catedral de Girona, entre el presbiteri i l’orgue. Des de l’any 1963 que no s’enterrava cap bisbe al temple. El darrera va ser Josep Cartañà.

BISBE DE GIRONA DES DEL 2008

Francesc Pardo i Artigas va néixer a Torrelles de Foix (a l’Alt Penedès) el 26 de juny de 1946. Va obtenir la Llicenciatura en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya i va ser ordenat sacerdot a Vilafranca del Penedès el 31 de maig de 1973.

A l’Arxidiòcesi de Barcelona, del 1973 al 1980, va ser vicari a les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat, a Vilafranca del Penedès. Va ser també arxiprest d’aquesta mateixa localitat del 1979 al 1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia. Francesc Pardo va ser, entre els anys 1982 i 1986, consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals. A més, del 1985 al 1988, va ser membre del Consell Presbiteral i del Col·legi de Consultors. El 1993 va ser fet públic el seu nomenament com a rector de Monistrol d´Anoia i en aquestes dates, fins al 1995, va formar part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili Provincial Tarraconense i membre d´una ponència. Entre el 1993 i el 2006, Francesc Pardo va exercir com a director del Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis de Catalunya. El 1997 va ser nomenat rector de Sant Esteve a Granollers. Del 1999 al 2004, va exercir d’arxiprest de Granollers i del 2001 al 2004, va ser vicari episcopal de Vallès Oriental.

A la diòcesi de Terrassa, creada el 2004, va ser vicari general de Pastoral i Delegat Episcopal per a l’Economia i membre del Consell Pastoral Diocesà, del Consell per als Afers Econòmics i del Col·legi de Consultors, alhora que va continuar com a rector de Sant Esteve a Granollers. El 16 de juliol del 2008, Benet XVI el va nomenar bisbe de Girona, diòcesi de la qual va prendre possessió el 19 d’octubre del mateix any, en una celebració en què també va rebre l’ordenació episcopal.