La Processó de la Sang consta documentalment que ja es feia cap a l’any 1570, el que la fa la processó amb misteris processionals més antiga d’Espanya. El Viacrucis tingué lloc per primera vegada el 1601 a partir d’una concòrdia amb la parròquia del Pi per fer els cultes de la Setmana Santa. Durant els segles XVII i XVIII i la primera meitat del segle XIX la Processó de la Sang va esdevenir un dels actes centrals de la Setmana Santa barcelonina. Amb l’extinció de les corporacions gremials l’any 1842, la processó entrà en decadència i, a poc a poc, va anar perdent participació fins que va desaparèixer definitivament pels volts de l’any 1900. No obstant això, es seguí realitzant el Viacrucis de la Sang a la via pública fins al 1936, inici de la Guerra Civil. El 1939 es reprèn i es manté fins els anys setanta, moment en què passarà a fer-se a l’interior de la basílica. Enguany, Barcelona recupera el Viacrucis de la Sang a la via pública.
El Viacrucis es realitzarà amb la Venerable Imatge del Sant Crist de la Sang, una escultura d’uns tres metres de Jesús a la creu, i també el misteri o pas de la Mare de Déu dels Dolors amb l’escultura del segle XVIII de la Verge. Es faran catorze parades llegint passatges bíblics, corresponents a les catorze estacions de la Passió de Crist, en què es commemoren els sofriments de Jesús, des de la traïció de Judes fins a la seva sepultura. El recorregut el faran unes cent persones, comptant confrares, membres de la comunitat de Santa Maria del Pi i persones que s’hi afegeixin, i serà el següent: sortida de la Basílica de Santa Maria del Pi (plaça del Pi), plaça de Sant Josep Oriol, carrer de la Palla, carrer dels Banys Nous, carrer del Call, plaça Sant Jaume, carrer del Bisbe, carrer de la Pietat, plaça de Sant Iu, Pla de la Seu, carrer de Santa Llúcia, carrer del Bisbe, plaça de Cucurulla, i retornant a la basílica de Santa Maria del Pi (Pl. del Pi).
Els organitzadors i les organitzadores del Viacrucis consideren que “és una riquesa cultural reprendre aquest acte litúrgic al carrer, donat que històricament havia estat una de les principals celebracions de la ciutat”. Alhora, consideren que la basílica de Santa Maria del Pi “és un referent de religiositat popular, un dels centres religiosos més històrics de Barcelona i amb un fort arrelament al barri i a la ciutat”. Cal destacar que des de l’Arquebisbat de Barcelona s’estan portant a terme diferents iniciatives per a recuperar el patrimoni cultural de la ciutat.
Les processons són un dels actes litúrgics més importants de la Setmana Santa catòlica. Una devoció popular que cada vegada està tenint més presència a la ciutat. Vegeu AQUÍ les informacions de les processons de la Setmana Santa d’enguany.
Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist
La Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una institució caritativa fundada a principis del segle XVI per una dona, Isabel de Josa, seguidora de sant Ignasi. L’arxiconfraria es dedicava per misericòrdia a l’acompanyament espiritual dels condemnats a mort per la justícia. Des de l’any 1547 és instituïda canònicament en una capella pròpia a la basílica parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona. Coneguda popularment com “La Congregació de la Sang”, o bé “La Sang del Pi”. Va esdevenir una de les institucions religioses més importants de la ciutat, rebent el reconeixement de nombroses personalitats i organismes oficials al llarg de la seva història. Assistia, fins al 1897, a totes les execucions públiques de Barcelona, fet, entre d’altres, que la va convertir en un referent molt important de cultura popular. Actualment l’Arxiconfraria continua encara avui la tasca encomanada per Isabel de Josa al segle XVI d’atendre i acompanyar els sense llar, els ancians sols i els altres abandonats per la societat, al final de la seva vida i servar-ne la memòria.
És considerada la confraria de la Puríssima Sang més antiga de la Corona d’Aragó. S’ubicava a la Casa de la Congregació de la Puríssima Sang (plaça del Pi, 1).
El Sant Crist de la Sang
L’Arxiconfraria posseïa la Venerable Imatge del Sant Crist de la Sang, obra del 1545 de l’escultor Jeroni Xanxo. Coneguda popularment com “El Sant Cristo Gros” presidia el retaule de la Capella de la Sang a l’església del Pi. Aquesta imatge, titular de l’arxiconfraria i molt venerada a Barcelona, era la que acompanyava, coberta amb un vel negre, els condemnats. La imatge va ser destruïda en l’incendi de la basílica del Pi l’any 1936. Actualment presideix la Capella de la Sang una nova imatge feta l’any 1940.
La Confraria posseïa una altra imatge del Sant Crist més petita que la gent, per contrast amb la titular, anomenava el “Sant Cristo Xic”. Segons la tradició acompanyava les execucions simples, és a dir, aquelles en què només s’ajusticiava un sol reu. El “Sant Cristo Gros” ho feia en aquelles en què s’ajusticiaven almenys a tres reus, d’aquí l’expressió popular treure el Sant Cristo Gros en el sentit d’alguna cosa excepcional. El “Sant Cristo Xic”, una talla anònima del segle XV, és actualment exposat al Tresor de la Basílica de Santa Maria del Pi.
A part d’acompanyar els condemnats, el Sant Crist era tret de la seva capella en algunes ocasions assenyalades, tant per a rogatives com per a fer l’honor en esdeveniments importants. Així va ser l’any 1664 amb motiu de la restitució de les relíquies de santa Madrona a la seva capella de Montjuïc. A més tenia el privilegi d’anar a rebre les personalitats que arribaven a Barcelona, com ara els reis i reines. També, es treia cada any per la gran processó del Dijous Sant fins que aquesta va desaparèixer a principis del segle XX i després pel Viacrucis del Divendres.
