És ben significatiu que a l’Evangeli de les aparicions del Ressuscitat la pau sigui el desig més repetit de Jesús. Paraules que uneix a la missió. Fixemnos-hi! “Pau a vosaltres! Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant…” Aquest és l’element nou. Amb la força de l’Esperit, podem confiar plenament que podem dur a terme la missió encomanada, sense por i amb la certesa que Ell ens acompanya sempre. La fe és un do tan gran que mereix la nostra acollida i la nostra resposta generosa. Un do no és per ser discutit, sinó per ser acollit, compartit i agraït.
Meditant sobre la pau com a do, tan necessari en aquests moments globalment difícils, se m’ha fet present aquell Papa bo que l’any 1963 regalava al món una proposta de pau amb l’encíclica Pacem in terris, “Pau a la terra”, un veritable repte per construir amb urgència una societat en pau, enmig d’un context contaminat per la “guerra freda”, un ambient d’inestabilitat, de por i de desconfiança generalitzada. La proposta pretenia establir un diàleg amb el món i aprofundir en les situacions de pobresa i violència que més l’afectaven, o la situació dels països que patien l’assetjament a la dignitat humana, la violació dels drets més elementals dels seus habitants. La paraula de l’Església apareixia amb tota la seva claredat i força, paraula profètica que presentava el do de la pau com “l’anhel més profund dels éssers humans de tots els temps”.
Comentant el lema “obediència i pau”, el papa Francesc, agenollat i emocionat davant la tomba del papa Joan ha dit d’ell que “si la pau ha estat la característica exterior, l’obediència fou la disposició interior: l’obediència, en realitat, fou l’instrument per aconseguir la pau”. Què és aquesta obediència? Es tracta de l’obediència a l’Esperit, a encarnar en la pròpia vida aquelles mocions imperades per la bondat i la voluntat de fer el bé, de ser promotor d’unitat, enderrocant els murs que separen persones i pobles, edificant ponts de diàleg i construint el bé comú i el compliment dels drets i deures de tots els homes i dones. La resposta a la “guerra freda” ha anat fent-se més unànime, però encara no ha desaparegut el foc colgat d’antics rancors, d’ànsies de poder, d’establiment de noves desigualtats que fan difícil el camí de la pau. El papa Francesc no cessa d’intervenir en relació amb el recent conflicte bèl·lic, i ho segueix fent oferint ponts de diàleg. A més, convidant a pregar per Ucraïna i Rússia, ha dit que “nosaltres sols no aconseguirem resoldre les contradiccions de la història i ni tan sols les del nostre cor; per això, necessitem la força sàvia i dolça de Déu, que és l’Esperit Sant”. Ja des dels inicis, els apòstols van tenir molt clar que primer havien d’obeir Déu abans que els homes. Coneixem bé les conseqüències d’aquesta “obediencia”. Obren camí a l’Evangeli.
