“Ha arribat el moment d’abandonar la institucionalització com a eix vertebrador de l’assistència i cura dels ancians. Cal que al voltant de l’ancià hi hagi un contínuum assistencial per oferir un mosaic de solucions en què la residència no sigui l’eix de l’assistència dels ancians ni el destí final”, ha afirmat Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona, durant la roda de premsa de presentació d’un nou model socioassistencial per integrar la gent gran en el teixit social i evitar-ne l’aïllament. I ha afegit: “El nostre somni és construir una ciutat familiar on tots els ancians puguin passar els darrers anys de la seva vida a casa. Per fer possible aquest canvi cal una voluntat política forta i apassionada.”
Un dels programes de la Comunitat de Sant’Egidio és “Visca els ancians!”, que té com a propòsit fer un seguiment actiu de la població de més de vuitanta anys, reforçar les xarxes de suport, afavorir les actuacions al domicili i optimitzar l’ús dels recursos. El programa està centrat fonamentalment en la prevenció: contrarestar els efectes negatius que alguns episodis crítics (onades de calor, epidèmies de grip, caigudes…) tenen en la salut de les persones grans.
“Els ancians són una riquesa per a la societat”
JAUME CASTRO
Jaume Castro ha defensat que “un nou model d’atenció i cura dels ancians ha de basar l’assistència als ancians en la prevenció, en particular, en la lluita contra l’aïllament social i la soledat. La reforma ha d’integrar l’assistència social i la sanitària en l’atenció domiciliària per a tots aquells que ho necessitin”. “Cal dissenyar —va dir— programes assistencials que, a través de serveis en xarxa en el territori, arribi a tots els ancians majors de vuitanta anys amb risc de dependència o soledat. No n’hi ha prou amb una reforma o una revisió del model actual, sinó que cal apostar per un nou model que inclogui uns pressupostos que l’avalin.” Ha posat en relleu que “els ancians són una riquesa per a la societat”.
Així mateix, el responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona ha donat a conèixer que “s’ha demanat a l’administració pública que s’actuï per facilitar la visita de familiars, amics i voluntaris als ancians de les residències. En aquests darrers dos anys, com a conseqüència de la pandèmia, l’estat de salut de molts ancians ha empitjorat a causa de l’aïllament, de la manca de socialització amb els seus familiars i amics i del deteriorament físic derivat de la inactivitat i la disminució del règim de visites sanitàries”.
Segons un estudi fet per la Comunitat de Sant’Egidio, a les residencies d’ancians de Barcelona es constata que entre el 85 i el 90% de les residencies els ancians tornen ja a rebre visites. “Però amb quines condicions?”, es pregunta Jaume Castro. “El temps de la visita està controlat i és molt curt; en la majoria dels casos ha de ser amb cita prèvia.” Castro constata que “el més preocupant es que només en el 27% de les residencies hi entren persones voluntàries. O bé no es permet la visita de voluntaris o en les que ho desitjarien no en tenen. A causa d’això, els ancians que no tenen família o que no reben visita dels seus familiars estan més sols”.
