Durant els segles XVII al XIX hi havia un corrent de pensament anomenat deisme, molt estès entre els científics de l’època. El deisme consistia en una concepció del món en la qual Déu només actuava per iniciar el moviment inicial del cosmos, però que després no era necessari per manternir-lo en funcionament i, per tant, es retirava de la seva creació. S’anava descobrint cada vegada més l’autonomia de les ciències i el dinamisme de l’univers; de manera que això significava que Déu només era necessari a l’inici, com un gran rellotger la funció del qual només seria posar en marxa la gran maquinària del món, que Ell ha dissenyat.
La teologia i la filosofia actuals ens parlen més aviat de l’obra de Déu com una creació contínua, on Déu no només és al principi, sinó durant tot el desplegament de l’univers en el temps. Aquesta aproximació ens mostra un Déu provident que sosté constantment la creació i que la va dotant de les seves capacitats i dels seus dinamismes propis. Déu està a l’inici i al final (Crist és alfa i omega), però també en tot el procés històric i en el desenvolupament d’una creació continuada.
Aquesta imatge, treta de la cosmologia teològica actual, ens pot ajudar a comprendre millor quina és l’acció de l’Esperit Sant en el procés sinodal en què estem immersos. No podem caure en una comprensió deista de l’acció de l’Esperit. Semblaria com si, anàlogament, l’Esperit hagués estat absent de la vida de l’Església i ara, degut a l’esdeveniment del Sínode, ara sí, ens parlarà amb claredat i amb veritat per tal de portar endavant un nou pas en la història de l’Església. Aquesta aproximació ens porta a pensar que l’Esperit ha estat absent, com si s’hagués retirat de la vida de l’Església, i que ara nosaltres ens proposem escoltar-lo com si fos la primera vegada que ens parlés. No podem oblidar que l’Esperit és enmig nostre des del dia de Pentecosta, quan el Senyor alena sobre els deixebles, tot entregant-los-el. De manera que l’obediència a l’Esperit passa per acollir amb cura tota la tradició dels vint segles de l’Església; ja que és on històricament s’ha manifestat la creativitat de l’Esperit enmig dels homes, tot portant la barca de Pere pel mar de la història. Per escoltar l’Esperit, primer cal aprendre què ha estat dient fins ara. D’aquesta manera, aprenent la seva gramàtica, podrem comprendre què ens demana en el nostre temps.
