Quan observem el creixement de la primitiva Església a mesura que es fa present en nous pobles i ciutats, tot obrint als no creients la porta de la fe, sentim la necessitat de demanar-nos com nosaltres avui estem disposats a viure les exigències de l’Evangeli i a contribuir en la seva propagació.

Estam davant el fonament d’un manament que és nou i que té el seu secret en la manera com ens el proposa Jesús: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres”, però hi afegeix allò que el farà original i concret: “Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres” (Jn 13,34-35).

L’amor, com el de Jesús, serà el referent més important per entendre la nova realitat que suposa la seva proposta: quan diu “vull que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat”, posarà aquest “tal com jo…” com a signe inequívoc pel qual tothom coneixerà que som els seus deixebles perquè la seva forma d’estimar haurà impregnat tots els àmbits de la nostra vida. Així, el manament nou de l’amor és el distintiu del seguidor de Jesús si ens identifiquem amb la seva forma d’estimar.

A partir d’aquí se’ns convida a construir la civilització de l’amor, mitjançant la qual l’amor es fa present i penetra totes les relacions humans i socials. Un amor que és caritat social o caritat política, situat als antípodes de l’egoisme i l’individualisme. Tot això per construir una societat més humana, més digna de la persona, on l’amor arribi a fer-se present en l’àmbit polític, econòmic i cultural. Aleshores, la tasca diària serà, per tant, conèixer què diu i què fa Jesús al detall i, sobretot, fer-ne pregària per arribar a estimar “tal com ell ens estima”.