Enmig de les incerteses d’una pandèmia que no acaba de marxar i la inseguretat que contamina l’ambient en el qual tenen dret a viure els pobles i les nacions, ressona amb insistència en aquest temps pasqual la salutació de pau de part de Crist ressuscitat i la seva insistència en el fet que la pau és un do per a la nostra vida que hem de voler rebre, agrair i treballar-la cada dia.

Les paraules de Jesús són una invitació reiterada a no tenir por i les acollim amb goig immens i plena confiança: “Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu!” (Jn 14,27). Acceptar la pau de Jesús és un dels fruits de l’Esperit (cf. Ga 5,22). Per això, ja d’entrada, afecta la nostra actitud d’acollida de l’Esperit en la nostra vida i en la missió de treballar el do rebut.

En els camins de retrobament entre les persones el d’acceptar el do de la pau té moltes implicacions si es fa des de la fe. L’espectacle funest de la guerra que estam contemplant i el dolor dels qui en pateixen els seus efectes ens ha d’obrir els ulls a treballar objectius comuns entre nosaltres, que és la primera condició per exigir-ho a altres. Hi estem implicats tots, ja que “cada violència comesa contra un ésser humà és una ferida en la carn de la humanitat; cada mort ens minva com a persones… La violència engendra violència, l’odi engendra més odi, i la mort més mort. Hem de trencar aquesta cadena que es presenta com a ineludible” (FT 227). Les exigències de pau i justícia són la correspondència a un do rebut. Comencem per la pau a l’interior de la comunitat cristiana, on serà necessari l’esforç per merèixer-la i aconseguir-la.