En façanes, altars, retaules i pintures d’esglésies, santuaris i catedrals de tot el món, la iconografia sacra ha estat sempre un gran llibre de religió obert a feligresos i pelegrins. Sobretot en el temps en què molt poques persones sabien llegir, les representacions en imatges, en escultura o pintura, eren el principal vincle amb les escriptures, més enllà del que es rebia a través del contingut de les misses, i sempre que aquestes no es diguessin encara en llatí.

La recreació del naixement de Jesús a la façana de la Sagrada Família n’és un excel·lent exemple. Tots els personatges bíblics i elements de flora i fauna, cada detall té un sentit i és part d’una història a divulgar. Al temple de Gaudí, tot respon a una raó i reflexió i tot va ser-hi previst, també la presència dels sants.

Segons explicava l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble d’Antoni Gaudí, que tantes estones havia passat acompanyant-lo en les obres del temple abans de ser-ne ell el responsable arquitectònic —de 1974 a 1983—, Gaudí volia tenir en compte els sants. Per això, el fill de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, mossèn Lluís Bonet i Armengol, que el mateix any que el seu pare moria, el 1993, va entrar com a rector a la parròquia de la Sagrada Família, recupera el record de les converses del seu pare amb Antoni Gaudí, i explica: «El meu pare ja em demanava que preparés llistes de sants, perquè aquesta era una idea que ell duia al cap.» Avui, Lluís Bonet i Armengol no només pot dir que va arribar a complir la petició del seu pare, sinó que a partir de la llista que va completar, va configurar també una proposta de vitralls que acollirien els noms de la seva selecció de sants i santes, santuaris, llocs i ciutats sants. I tota la relació i la ubicació de tots els noms a dins de la basílica de la Sagrada Família les recull el llibre que acaba de sortir publicat, La iconografia dels vitralls de la Sagrada Família, editat per Duxelm.