Fa pocs dies s’ha celebrat una sessió d’escolta en línia sobre L’Església és casa teva, amb la contribució de les persones amb discapacitat al Sínode de la Sinodalitat, promoguda pel Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida, amb col·laboració amb la Secretaria general del Sínode dels Bisbes.

Si la paraula “sinodalitat”, “sínode”, ve del grec i significa “fer camí junts”, llavors la mateixa paraula suggereix el molt que poden contribuir les persones amb discapacitat en la vida de l’Església.

Les persones amb discapacitat, lluny de ser considerades com una càrrega o una molèstia, tenen grans capacitats per ajudar a tots a caminar junts en l’Església

Les persones discapacitades molts cops tenen aquelles paraules essencials que ens ajuden a viure més units. D’altra banda, se sap molt bé que són persones afectuoses i la dimensió de l’estimació és l’aglutinant del qual no pot prescindir l’Església i la societat.

La sessió, en la qual han assistit representants de conferències episcopals i associacions internacionals, ha tingut com a objectiu “donar veu” directament a les persones amb discapacitat, fidels que sovint són al marge de les nostres Esglésies.

Tot i que molts d’ells ja han participat en les trobades promogudes per les parròquies, les diòcesis i les associacions, aquesta sessió ha estat el llançament d’un veritable procés sinodal internacional dedicat a ells.

En un diàleg dinàmic, la trentena de participants amb discapacitats sensorials, físiques o cognitives (connectats des de més de 20 països d’arreu del món) s’han pogut expressar en les seves llengües pròpies (incloses tres llengües de signes) de cara a la redacció conjunta d’un document que respongui la pregunta fonamental del Sínode: “Com caminem amb Jesús i amb els nostres germans per anunciar-lo? Per demà, què demana l’Esperit a la nostra Església per créixer en el nostre caminar amb Jesús i amb els nostres germans per anunciar-lo?”

Quatre testimonis commovedors de Libèria, Ucraïna, França i Mèxic han cridat l’atenció sobre la necessitat de superar la discriminació, l’exclusió i el paternalisme

Especialment commovedores han estat les paraules d’una catequista francesa amb síndrome de Down: “Quan vaig néixer hauria pogut ser avortada. Soc feliç de viure. Estimo tothom i dono gràcies a Déu per haver-me creat”.

Consagrada, va rebre un doble manament del seu bisbe: pregària i evangelització.

En la inauguració de la trobada, el secretari general del Sínode dels Bisbes, el cardenal Mario Grech, ha compartit la seva experiència personal: “Tinc un deute amb les persones amb discapacitat. Va ser un d’ells el qui em va posar en el camí de la vocació sacerdotal. Si es descartés el rostre del germà o germana discapacitat, és l’Església la que esdevé discapacitada.”

De la seva banda, el secretari del Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida, el P. Alexandre Awi Mello, ha dit als participants que en el procés sinodal el repte és “superar qualsevol prejudici dels qui creuen que els que tenen dificultats per expressar-se no tenen un pensament propi, ni res interessant per comunicar”.

Per acabar, la sotssecretària del Sínode dels Bisbes, la Gna. Nathalie Becquart, ha proposat als participants fer un moment de silenci per “escoltar com l’Esperit Sant ha parlat a cadascun”.

Hi ha tresors de la humanitat que s’han compartit i que s’ofereixen a l’Església. Certament, a través de les persones amb discapacitat l’Esperit Sant parla

Es tracta de saber escoltar com les persones amb discapacitat són un veritable tresor d’humanitat, com la seva vida i presència fan més bonica i plena de sentit la vida de l’Església i de la societat.

Aquesta invitació de la Gna. Nathalie a escoltar la veu de l’Esperit ens proposa a cadascun de nosaltres veure’ns com reflectits en l’experiència personal del cardenal Grech.

Així com ell havia estat cridat a la vocació sacerdotal a través de les persones amb discapacitat, també molts de nosaltres podem trobar la nostra vocació de servei en el contacte amb la feblesa.

S’ha convidat els participants a elaborar en els propers mesos un document comú basat en les seves experiències i coneixements del món de la discapacitat que han adquirit de primera mà i a través del seu compromís pastoral.

El document es lliurarà a la Secretaria general del Sínode perquè el tingui en compte en la continuació del camí sinodal.

Aquesta trobada s’emmarca en un camí llançat el desembre del 2021 pel Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida amb la campanya de vídeo #ImChurch, sobre el protagonisme eclesial de les persones amb discapacitat i pretén ser una resposta a la crida del Papa a la Fratelli tutti, quan convida les comunitats a “donar veu a aquells ‘exiliats ocults’… que senten que existeixen sense pertànyer i sense participar”. L’objectiu, continua Francesc, no és només l’assistència, sinó “la participació activa en la comunitat civil i eclesial”.

El procés conclourà en els propers mesos amb una reunió presencial a Roma. La trobada celebrada ara és una etapa important del Sínode dels Bisbes perquè subratlla, un cop més, la necessitat d’una mobilització per construir una nova cultura de la vida que ja havia demanat Joan Pau II en l’encíclica Evangelium vitae.