Enmig de tants consells i recomanacions que cada diaescoltem i que volen donar-nos força davant dels embats de tanta incertesa quepatim, quan som urgits a viure el compromís diari de la vocació que ensdefineix, l’exhortació a la pregària és més que necessària i oportuna. Prouvegades hem sentit dir «digue’m com pregues i et diré com vius». En aquestsentit testimonial, hem de reconèixer que som obrers d’una «vinya» que està orientadaa donar «fruits». Ho diem en un moment que demana respostes generoses iactuacions valentes, quan la «vinya» veu amenaçat el seu normal desenvolupamentcausat per una inesperada pandèmia i comportaments irresponsables.
Quan es posen totes les esperances en un projecte, el goigmés gran és comprovar si el resultat ha estat satisfactori. En el cor de totcompromís personal i social i per descobrir-ho, la pregària, el temps quedediquem a mirar amb els ulls de Déu aquesta «vinya», ens hi ajuda, ensasserena, ens obre el cor a les seves dimensions. A la pregària s’hi ha d’unirla responsabilitat personal pel que afecta a comportaments individuals que puguinvèncer el mal i, al mateix temps, l’amor solidari amb tots els qui en aquestsmoments el pateixen, tant sanitàriament com econòmica.
El problema apareix quan no s’estima aquesta «vinya» i no esreconeix la predilecció que Déu li ha demostrat. Ja abans de Jesús, elsprofetes posen al descobert la infidelitat dels qui han caigut en la corrupciói la deslleialtat, o també aprofiten qualsevol ocasió per abusar del poder pertreure’n tallada en benefici propi. Quan això passa, l’amor a la «vinya», alpoble, es veu tergiversat per una forma d’actuar egoista que només cerca elpropi profit i no la salut i el benestar de tots. Jesús se’n fa ressò i parladels vinyaters malvats, i diu que l’«amo» «passarà la vinya a uns altres que lidonin els fruits al temps de la verema».
Déu ens estima, estima la seva «vinya». Per ella ha entregatel seu Fill Jesús perquè descobríssim fins on arriba el seu amor. Els ulls ambquè ens ha mirat i la cura que per nosaltres ha tingut mostren la sevamisericòrdia infinita. El cant d’amor de l’amic ho expressa amb la mateixatendresa que descobreix i mostra un cor esquinçat pel dolor davant la corrupcióposada en evidència. Acudir a la pregària pot obrir-nos els ulls i fer-nosconscients que som pedres vives d’un edifici, la clau de volta del qual ésCrist. Som la seva Església, presència visible del seu amor, la «vinya» ques’ha escollit i estima, el poble del qui n’espera fruits abundants.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
