La notícia ens ve del carrer. A més, diu que és profecia i que ho sap tothom. Què més podíem esperar d’unes festes de Nadal que ja són a les portes? Déu ens depassa i, quan parla i l’escoltem, ni la mateixa persona pot digerir tot el que li diu. Per aquest motiu, cal fer molt exercici d’escolta, un gran aprenentatge de diàleg, molta humilitat i deixar-se estimar: això és la pregària.
És clar que hi ha novetat a cal fuster. Tots sabem qui és ell, qui és Maria i quina és la «casa». És més, no n’han tingut de casa, no els han deixat entrar enlloc, perquè la casa que els ha acollit és molt petita i humil: una establia. Sembla quasi impossible que aquest escenari hagi de rebre la notícia més transcendent de la història de la humanitat i que els profetes ja havien predit: Déu demana permís per estar entre nosaltres i cerca acolliment. Déu, que és amor, sols ha trobat una establia.
Quan es complica tant l’arribada de refugiats a les nostres terres —és el mateix Jesús que està demanant ser acollit— i la desconfiança creix per tot arreu, hem d’obrir el cor a la novetat d’una nova forma d’acollir. El «refugi» ha estat una cova convertida en establia, lloc de la presència de Déu, espai confortable perquè els exclosos puguin entendre que recuperaran la dignitat que han perdut o els ha estat negada. Quan a l’Església vivim la senzillesa d’un acolliment fet amb el cor, ens convertim espontàniament en bona notícia, en alegria per a tot el poble.
L’experiència de cada dia ens ho mostra: com Jesús, una Església marginal enmig del poble, una Església petita comunitat vulnerable, una Església que viu sempre en una situació de provisionalitat, també marcada per l’actitud de pobresa i la necessitat del compartir. Com una establia, ja que aquesta no és mai un lloc definitiu. És el que estem reflexionant i pregant en aquest Advent que ens ha d’introduir a celebrar Nadal. Anem-hi sent i fent una Església que ha cregut en la novetat de cal fuster.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
Administrador apostòlic de Mallorca