La Doctrina Social de l’Església és el corpus doctrinal que il·lumina tots els reptes del món d’avui: la injustícia, la desigualtat, la pobresa, la crisi ecològica o els perills del creixement econòmic desenfrenat. Un corpus que va inaugurar Lleó XIII amb l’encíclica Rerum novarum, i que han anat enriquint els successius pontífexs amb el seu Magisteri, així com els documents del Concili Vaticà II. L’encíclica Laudato Si’ i l’exhortació apostòlica Laudate Deum, del papa Francesc, posen l’accent en la crisi ecològica i social, i en la necessària conversió ecològica integral. No anem bé, necessitem un canvi de timó, ve a dir-nos Francesc, i la Doctrina Social és el nostre quadern de bitàcola; un tresor de l’Església per al món.

“Si en alguns casos el desenvolupament sostenible implicarà noves formes de créixer, en altres casos, enfront del creixement voraç i irresponsable que s’ha produït durant moltes dècades, cal pensar també a aturar una mica la marxa, a posar-hi alguns límits racionals i àdhuc a tornar enrere abans no sigui tard”, afirma Francesc a Laudato Si’ (núm. 193). Voler que l’economia creixi sense aturador és un suïcidi personal i social. Cal un replantejament, un canvi de rumb, però sobretot cal un canvi de mentalitat i de consciència social.

Deia Pere Casaldàliga, citant Emmanuel Mounier, que “tot és polític, encara que allò polític no ho sigui tot”. Fem política cada vegada que decidim quin producte comprem, on invertim els diners, quines entitats i empreses ajudem a sufragar. Ens ho recorda el sector primari amb les seves reivindicacions. Transformant les nostres accions, i orientats per la Doctrina Social de l’Església, podem ser factor de canvi cap a una economia més sostenible que tingui en compte la dignitat de les persones i dels pobles.