Salvador Aragonés, periodista i professor emèrit de la Universitat Internacional de Catalunya, Jaume Calvera, director de la revista Mundo Negro i missioner combonià, Jaume Saladrigues, guia i expert en països africans, i Iñaki Marquès, màster en Cooperació i col·laborador de l’ONG marista SED, han analitzat aquest divendres, des del programa El Mirador de l’actualitat, analitzem l’esperança de pau a la República Centreafricana, un possible exemple per a altres països en què s’ha utilitzat la religió per a l’enfrontament i la guerra. Saladrigues ha dit que “no es pot ser gaire optimista perquè el país té una herència colonial que, si no participa també en la tasca de posar pau, no es pot fer res encara que molts bisbes i molts catòlics i altres cristians s’hi preocupin”. D’altra banda, ha lamentat que “aquest jove país, independitzat el 1960, ha vist com alguns dels primers governs el van esquilmar”. Saladrigues igualment ha dit que “els mals hàbits, heretats del passat, han penetrat en la societat, tot i que l’entrada de l’Església catòlica va fer un gran bé, amb escoles, hospitals i altres serveis, però després es van enfrontar amb altres religions”. En definitiva, ha assegurat que “no hi ha hagut educació a la República Centreafricana perquè no s’hi han destinat recursos per a una formació de qualitat”.

Salvador Aragonés, a més de destacar que hi ha més d’un miler de nens que tomben sense cap protecció segons UNICEF i per als quals es necessiten 450 milions de dòlars per atendre’ls, ha destacat que “la República Centreafricana no té una consciència nacional, amb moltes ètnies i 14 grups armats que, de moment, s’han posat d’acord per no llançar bombes, però tot apunta que durarà poc”. El periodista ha afegit que, a més, “s’han comès excessos i ostentacions amb el poder, com va fer Jean-Bedel Bokassa (1921-1996) quan va regalar diamants al president francès, cosa que va ser un escàndol, i quan es va proclamar emperador”. Per la seva banda, Jaume Calvera ha comentat que “molts dels disbarats que s’han comès han arribat de la mà de cops d’estat i moltes morts i atemptats”. Igualment ha apuntat que “República Centreafricana es troba ara enmig d’una ‘bomba’ perquè fa frontera amb el Txad, el Sudan, el Sudan del Sud i la República Democràtica del Congo, cosa que vol dir que hi arriba una allau de desplaçats, una condició en què també es troben molts dels mateixos centreafricans”. A banda d’això, ha recordat “la massacre de Lindao, a la catedral, on va haver-hi uns 80 morts i desenes de ferits, perquè hi havia al costat camps de refugiats que van rebre el cop”.

En un moment del col·loqui, ha ofert també el seu testimoni Iñaki Marquès, màster en Cooperació i col·laborador de l’ONG marista SED, ha reviscut algunes de les vivències que va tenir a la República Centreafricana l’any 2012. “El que més crida l’atenció és la no existència de l’Estat, cosa que va dificultar la feina educativa que vam intentar desenvolupar”, ha comentat. A més, ha dit que “és molt difícil transmetre la sensació que queda quan es parla amb els centreafricans, quan es veu com es viu desordenadament o, per exemple, com els infants treballen a les mines”.

1- Hi ha un acord de pau després de cinc anys de cruel guerra civil, després de 7 intents anteriors. Amb la gestió de la Unió Africana i després d’una nova reunió a Addis Abeba, les esperances són confuses, també tenint en compte que no es coneixen totalment els termes de la pau pactada. El govern centreafricà, en qualsevol cas, ha estat reunit des del 24 de gener amb 14 grups armats. A la República Centreafricana, un 53 per cent són cristians no catòlic, un 30 per cent catòlics, un 8 per cent musulmans i un 2, animistes.

2- El president de la Comissió de la Unió Africana, Musa Faki Mahamat, ha explicat que “cal fer concessions i que tots s’acceptin els uns als altres”. La realitat és que, aquests cinc anys de conflicte, han estat atacades i cremades esglésies, mesquites i fins i tot viles senceres. Milers de persones han estat assassinades, tant per musulmans com per cristians, i hi ha més de 640.000 desplaçats, la meitat nens, en un país d’uns tres milions d’habitants.

3- Aquesta guerra civil es remunta al novembre de 2012, quan una coalició de grups rebels, Seleka, de majoria musulmana, es va alçar contra el president François Bozizé. Aviat controlava la capital, Bangui, i expulsava el mandatari del poder. Aleshores grups cristians es van armar amb el nom d’Anti-Balaka, amb una espiral imparable de violència sectària, amb la tapadora de la lluita pel control dels recursos miners de la República Centreafricana. La Unió Africana i França van enviar-hi tropes. Entre intents de negociacions i exigències d’amnistia, i a banda de les matances, va ser especialment tràgic l’episodi d’abusos sexuals de les tropes franceses sobre nens al cap de desplaçats de l’aeroport de Bangui, una pràctica amb implicació també de soldats d’altres països, segons va admetre l’ONU.

4- El Papa va visitar el país a finals de l’any 2015, i va inaugurar-hi l’Any de la Misericòrdia per mostrar al món el necessari missatge de reconciliació i pau a tot arreu. Aquell esperit ha donat pas, finalment, a l’esperança i a donar forma a un model de pacificació que pot ser útil per a altres territoris.