Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Catalunya, Tica Font, col·laboradora del Centre Delàs i de Justícia i Pau, i Raquel Martín, cap de Comunicació d’Ajuda a l’Església Necessitada a Espanya, han analitzat aquest dijous, des del programa El Mirador de l’actualitat, el drama de Nigèria, que es troba entre el terrorisme del grup Boko Haram, els constants enfrontaments socials i tribals i també la corrupció i les desigualtats. El país més poblat de l’Àfrica i setè del món, amb els seus més de 190 milions d’habitants, veu bloquejada la seva gran projecció econòmica per un estat d’enfrontament permanent i de difícil final. Després de l’alliberament, divendres passat a Madiguri (al nordest del país), de 900 infants de les milícies que lluiten contra Boko Haram, tenim nous elements que destapen la terrible atrocitat dels nens soldat, molts d’ells entre aquests alliberats, segons UNICEF. Formaven part de l’anomenada Força Operativa Civil Conjunta, una milícia de suport als militars en el combat contra els insurgents islamistes.
Castro ha explicat que “el problema dels nens soldat és una grandíssima tragèdia, un dels aspectes del món pels quals molts petits no tenen infància, perquè els és robada”. En aquesta línia, ha dit que va conèixer “experiències de nens que, en escoles de la pau, provenen d’experiències de nen soldat, mitjançant itineraris de reinserció molt llargs, amb un gran sofriment propi d’aquells infants que han vist allò que ningú de nosaltres no voldria veure”. Ha recordat que ara són més de 250.000 nens soldat al món: “El més sorprenent d’aquesta notícia de l’alliberament de nens soldat a Nigèria demostra que és una pràctica transversal, perquè toca espais militaritzats i, per tant, sense esperança”. El responsable de Sant Egidi a Catalunya ha comentat igualment que “Nigèria viu una gran paradoxa, perquè ja va sensibilitzar els anys 60 Europa, quan va enviar al món les primeres imatges dels nens de Biafra, el rostre de la fam durant la guerra de la independència del 1967”.
D’altra banda, Jaume Castro ha assegurat que, “a Nigèria, el problema de Boko Haram és responsabilitat dels europeus, perquè el naixement d’una guerrilla com aquesta no es pot deslligar de la crisi que hi va haver a principis d’aquest segle a Líbia, Algèria i altres països, amb tots els mercedaris que van desembocar en aquesta zona de ningú que era el sud de Nigèria però també Camerun, Txad i Níger, pràcticament una zona desèrtica”. En el mateix context, ha conclòs que “el sentiment de deute hi és per a Europa, com també la necessitat de sensibilització davant un drama d’aquestes dimensions”. En un altre moment, Castro ha assegurat que “Ignatius Kaigama, arquebisbe de Jos (Nigèria), està fent un treball interessant de diàleg amb el món musulmà, motiu pel qual cal subratllar i valorar encara més la recent iniciativa del Papa Francesc de signar un document sobre la fraternitat, perquè és en aquests contextos on es pot aplicar el que diu l’escrit, com es demostra a Jos, on es fan cada any trobades amb l’esperit d’Assís”.
Tica Font s’ha mostrat especialment preocupada pel tema dels nens. “Cal tenir present que els nens donen una gran lliçó de la vida, perquè el gran drama és allò que aquests infants han fet, que és el gran drama psicològic i vivencial d’una gran motxilla que portaran tota la vida”, ha destacat. En aquesta línia, la col·laboradora del Centre Delàs ha assegurat que “és esgarrifós quan algú explica les cerimònies iniciàtiques que fan que aquests petits perdin les poques dignitats humanes que tothom té, i els fan fer grans barbaritats, entre elles mutilar un familiar”. Igualment ha recordat que “els nens, el dia que deixen la milícia, troben que sovint la família ja no els vol, també perquè sovint han fet barbaritats molt a prop, quan el que necessiten és un apropament afectiu i, en canvi, troben el rebuig”. D’altra banda, Font ha destacat “el drama de la nena que és utilitzada sexualment en els campaments, en uns grups en què cada vegada passen un període més curt perquè són matades o venudes”. A més, l’exdirectora de l’Institut Català Internacional per la Pau ha recordat que “Nigèria és el país que podria donar el model de possibles solucions a una convivència equilibrada, per exemple, entre cristians i musulmans”. Ha aclarit, però que, “no es pot enfocar el tema només en aquest sentit, perquè hi ha altres elements, encara que certament es necessiti la cultura de la diversitat”.
I Raquel Martín, que va ser precisament ara fa uns mesos amb Ajuda a l’Església Necessitada al nordest de Nigèria, ha explicat que “s’han arribat a cometre grans atrocitats amb cristians aquests últims anys”. En aquesta línia, ha afegit que “Boko Haram és un grup terrorista que vol desestabilitzar i acabar amb tot allò que sigui occidental, però hi ha un nou fenomen que es coneix poc però que se sentirà més i que són els fulanis, tribus ramaderes de majoria musulmana que s’enfronten amb les d’agricultors, de majoria cristiana”. Això fa, segons ha explicat també Martín, que “es barregi tot, també l’element de conflicte religiós”. Sobre el país, la dirigent d’Ajuda a l’Església Necessitada també ha destacat que “és molt variat i amb una corrupció endèmica, recursos de petroli i una sortida al mar, fet que fa que molts gihadistes vulguin arribar a la zona a través de Nigèria”.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest dijous 16 de maig.
El representant d’UNICEF a Nigèria, Mohamed Fall, assegura que “els infants del nordest del país són els més afectats per aquest conflicte, ja que han estat utilitzats pels grups armats i han estat testimonis de morts, assassinats i violència, amb totes les conseqüències que això comporta”. Admet, a més, que encara són alguns milers els nens i nenes en aquests situació. Aquests gairebé 900 infants alliberats ara se sumen als més de 800 del mes passat, en una tasca complexa i molt necessària per a un futur en pau a Nigèria, on han estat reclutats, només en aquesta zona, unes 3.500 nens soldats entre els anys 2013 i 2017. Boko Haram, nom que vol dir “l’educació occidental és pecat”, atempta constantment en aquesta regió nordoriental de Nigèria, alhora que també és present i actiu al Camerun, Txad, Mali i Níger. El problema és, de fet, internacional. L’any 2018, per exemple, més de 230 milions de menors vivien en zones en guerra arreu del món. Diverses organitzacions no governamentals calculen que, en 17 països, prop de 250.000 nens són obligats a fer de soldats. En el cas de Nigèria, una dada ho diu tot: Hi ha 900.000 militars i 800.000 paramilitars al país.
