Hi ha qui, referint-se al temps que vivim, posa en evidència les moltes dificultats per afrontar-lo. L’Església sempre ha exhortat a la perseverança i ha animat a superar les proves amb la fermesa de la fe i el consol de l’esperança. “Tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu, sabent que la vostra fe provada engendra paciència. Però la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes en tot i no us faltarà res” (Jm 1,2-4). És la projecció positiva que té qualsevol mal tràngol. Per això, cal activar la fortalesa, el do rebut de l’Esperit.

Parlem de temps difícils, però siguem realistes: que potser hi ha hagut temps fàcils per als seguidors de Jesús? Ho van ser, de fàcils, per a Ell? Diu el salm que “és el Senyor qui salva els justos, els protegeix en dies de perill”. Aquesta és l’oportunitat de gràcia que ens ofereix per arribar a la perfecció. Temps difícils, certament, però amb molt de ble que fumeja i no hem d’apagar, i molta canya esquerdada que no podem desestimar ni acabar d’esquerdar, sempre amb la joiosa notícia d’una promesa que enardeix un cop més la nostra esperança.

Jesús ens posa al dia d’enganys, de falsos messianismes, de rumors de guerres, de terratrèmols, d’epidèmies, de fam, de persecucions, de detencions i compareixences davant els tribunals. Són dades de l’experiència humana constatables avui en moltes parts del món, enfront de les quals el cristià mostra la seva fermesa en la fe reforçada per la perseverança, i arriba l’ocasió de donar testimoni. L’Esperit Sant parla, fins a arribar a confondre els qui s’obstinen a contradir-nos, mantenint-nos perseverants en tota ocasió.