S’han escrit molts llibres sobre aquesta guerra i cada dia els mitjans aborden el conflicte. Segur que necessitem entendre els orígens i la història del conflicte, les visions de cada part; però entendre no implica justificar les accions violentes. No necessitem saber la història del conflicte per tenir-ne una posició moral i no necessitem recórrer a la història per justificar l’ús de la violència o per esgrimir el dret a la venjança.

Cal urgentment aturar la guerra, aturar el genocidi i acceptar que els tribunals de justícia cerquin responsabilitats

De violència, en cometen i n’han comès les dues comunitats: el govern d’Israel ha bombardejat durant anys els palestins, ha comès assassinats de persones de totes les edats, ha restringit aliments, aigua o medicines, ha destruït habitatges, hospitals o magatzems de menjar i ha expropiat terres a persones que estan sotmeses a un règim colonial, d’apartheid, i que són apàtrides. Totes aquestes atrocitats no poden justificar els actes violents de Hamas, totes aquestes actuacions no poden exonerar Hamas dels assassinats que ha portat a terme; però tenen raó a recordar-nos les situacions d’humiliació, els controls militars, les separacions familiars forçades o com se senten d’ofegats cada dia i al llarg dels anys, fan bé de recordar-nos que els joves se senten sense esperança en el futur, senten que el futur els ha estat robat pels successius governs d’Israel.

Tots dos bàndols tenen víctimes i tots tenen dret a plorar-les, perquè no hi ha víctimes de primera o de segona, no hi ha víctimes que tinguin més valor que les altres, el dolor és universal. És cert que en aquest conflicte una comunitat aporta més víctimes que una altra, que hi ha una comunitat militarment més forta que l’altra, però per a una mare el seu fill es únic. Aquests dies sembla que ens forcin a prendre partit, o estàs amb nosaltres o estàs contra nosaltres. A aquells que denunciem la violència dels dos bàndols se’ns acusa de relativisme, d’equidistants, de ser proisraelians o antisemites.

Rebutjar la violència no és fàcil, requereix fortalesa. Els israelians han de ser forts per demanar al seu govern que respecti el Dret Internacional Humanitari i que reconegui als palestins el dret a tenir un estat. Els palestins han de ser forts i rebel·lar-se a l’autoritat i al control sociopolític de Hamas. Nosaltres no hem de sucumbir al sensacionalisme manipulador del mitjans de comunicació.

Molta gent formula la pregunta: què podem proposar?, uns nous acords? De moment sabem que els acords anteriors no es van respectar i que quan parlen les armes es tanca la porta al diàleg. Per aquesta raó cal fer callar les armes, reposar les emocions i començar a imaginar futurs: com podria ser la vida de palestins i israelians com a veïns? Són ells els que ho hauran de decidir, però si no hi ha prou massa crítica de palestins i israelians disposats a cercar una sortida tot seguirà igual; hi haurà moments amb esclats de violència i moments de més calma on tots es preparen per a la següent confrontació.

Ara cal urgentment aturar la guerra, aturar el genocidi i acceptar que els tribunals de justícia cerquin responsabilitats. Cal també que els nostres governs es comprometin a cercar respostes i forçar Israel a respectar els palestins perquè tinguin un estat, una pàtria.