La participació del pare abat de Montserrat, Josep M. Soler, en el cicle de debat Moment Zero, organitzat per El Punt Avui, ha aixecat una gran expectació. Segons fonts de l’organització, aquesta tercera edició del cicle ha estat la més nombrosa, amb 200 persones aplegades al Born Centre Cultural. Per què? Doncs perquè l’opinió de l’Església de Catalunya interessa, i molt, en un moment crucial per a Catalunya. I perquè “Montserrat és un far” per al país, “signe d’espiritualitat i de catalanitat”. Al llarg de tot l’acte, el pare abat de Montserrat ha fet gala de la definició d'”home prudent però que parla, i parla clar”, tal com s’ha dit en la presentació.

En la primera part de la conferència el pare Josep M. Soler s’ha referit al bagatge del pensament social de l’Església (Arrels cristianes de Catalunya, Concili Provincial Tarraconense, Al servei del nostre poble…) per articular la seva argumentació que “en el fons estem davant d’una qüestió ètica“.

“És una qüestió ètica”, ha dit, “que el poble de Catalunya pugui expressar el que pensa”. “Una qüestió ètica pel que fa a decidir sobre el futur; les opcions que cadascú pugui prendre, en canvi, estan obertes a tot un ventall de possibilitats.”

Arribats a aquest punt, el pare de Montserrat ha citat unes declaracions del bisbe Juan María Uriarte, emèrit de Sant Sebastià, en una entrevista concedida a Catalunya Cristiana. “Ni la independència d’un poble ni la unitat de l’estat són dogmes absoluts“, deia Uriarte a Catalunya Cristiana. “En principi cap d’aquestes dues opcions no pot ser reprovada en nom de la fe, i cap no pot ser requerida o exigida en nom de la fe, i aquí és tasca de cada cristià veure quina de les opcions en cada moment defensa més bé els valors de la identitat, la solidaritat, la sostenibilitat…”.

El pare abat de Montserrat ha fet gala al llarg de tota la seva intervenció de voluntat conciliadora i dialogant en el procés que viu Catalunya. El procés cap a la consulta, ha dit, ha d’estar caracteritzat per la serenor, la pau, i allunyat de la crispació, “això és el que dóna valor al contingut”. I ha conclòs que “la construcció de la societat en el present i en el futur és un repte de tots, de creients i de no creients. En el moment que ara viu Catalunya, tots tenim el repte i l’obligació d’aportar-hi el bo i millor de nosaltres mateixos, amb una mentalitat oberta i democràticament dialogant“.

La posició dels bisbes de Catalunya, expressada tant el 1985 com el 2011, “no s’ha vist compresa pels documents de la Conferència Episcopal Espanyola, ha lamentat el pare abat de Montserrat, “la qual, sense entrar mai a valorar el fons de les reivindicacions de la societat catalana i prescindint dels documents dels bisbes de Catalunya tot i estar fonamentats en la Doctrina Social de l’Església, ha anat repetint el 2002, el 2006 i el 2012, sense matisos, la defensa de la unitat d’Espanya com un bé moral“.

A més, sense citar explícitament 13TV, el pare abat ha recordat que els mitjans de comunicació de titularitat o d’inspiració cristiana “han d’estar privats de tot clima d’agressivitat i no manipular els continguts informatius d’acord amb prejudicis o amb posicions ideològiques determinades”, i ha fet una crida “a la conversió”.

La Santa Seu coneix la realitat de Catalunya de primera mà

L’Església de Catalunya, segons ha manifestat el pare abat de Montserrat, està fent un esforç pedagògic per explicar la realitat catalana a la Santa Seu . “Roma sap el que està passant, i ho sap a partir de la gent d’aquí“, ha dit.

I malgrat que el papa Francesc encara no ha estat mai a Catalunya, “se li ha fet arribar una descripció de la realitat de Catalunya”. També ha esmentat l’actual secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, “que sí que coneix la realitat de Catalunya, del País Basc i d’Andorra”.

L’Església: una paraula propositiva

En la seva conferència el pare abat de Montserrat també ha parlat de quin ha de ser el paper de l’Església en una societat laica, que no laïcista; “és a dir, en una societat no confessional, en la qual és reconeguda la llibertat religiosa i es respecta l’autonomia de l’Estat i de l’Església”. Doncs bé, en aquest context, l’Església com a institució “té una paraula a aportar, no a imposar, al conjunt de la societat i, per tant, també al debat públic”. Ha de ser, doncs, una paraula propositiva.