Després de molts anys de preparació finalment aquest cap de setmana del 7-8 de setembre arrenca el Mil·lenari de Montserrat, una commemoració que al llarg de quinze mesos oferirà un miler d’actes religiosos, socials i culturals. Però més enllà de les activitats concretes, el que commemora l’actual comunitat benedictina són els mil anys de vida monàstica ininterrompuda seguint la regla benedictina de l’ora et labora, que s’ha actualitzat per donar lloc al lema del Mil·lenari: Ora lege labora rege te ipsum in communitate (“Prega, llegeix, treballa, regeix-te tu mateix i fes-ho en comunitat”). “És un itinerari que deriva de la nostra espiritualitat benedictina i que vol ser una proposta espiritual cristiana per a l’home i la dona d’avui”, explica el pare abat Manel Gasch.
Fa mil anys l’abat Oliba va fundar la vida monàstica a la muntanya santa de Montserrat, on ja hi havia una ermita dedicada a Santa Maria. Com ha marcat l’esdevenidor del monestir el fet d’haver estat fundat per l’artífex de les assemblees de Pau i Treva?
L’abat Oliba va instaurar el monaquisme benedictí a Montserrat, l’observança a la regla de sant Benet, a la qual ens hem mantingut fidels des de l’any zero. Com a abat de Ripoll i bisbe de Vic, ens vincula molt a la Catalunya naixent que aleshores era pràcticament un esbós. A Montserrat sempre hem estat molt sensibles al seu missatge de pau i de concòrdia.
La història de Catalunya i de Montserrat van de la mà des dels seus inicis. S’entendria l’una sense l’altra?
Crec que no. Evidentment, Montserrat és un fruit de Catalunya. Pràcticament tots els monjos han sortit dels pobles, les ciutats, les parròquies i, més modernament d’alguns moviments cristians, de Catalunya. Per tant, ha estat una comunitat d’origen català, o encara ampliant-ho més, de zones catalanoparlants, perquè hem tingut i tenim monjos mallorquins i valencians. D’altra banda, Montserrat, en comunió amb l’Església catalana, també ha fet la seva aportació a Catalunya, en el sentit de ser un lloc on hem pogut refermar la identitat cristiana. La cèlebre frase del bisbe Torras i Bages “Catalunya serà cristiana o no serà”, a la façana del monestir, continua tenint tot el sentit. També cal recordar que els benedictins tenim un vot una mica desconegut, el de l’estabilitat monàstica, que dona fortalesa a la identitat. És a dir, el fet d’estar compromesos amb un lloc, una fe, una expressió concreta d’aquesta fe com és la vida benedictina, una llengua i una cultura, i d’estar-hi estables durant mil anys, ens ha permès fer la nostra aportació a l’entorn. Les abadies benedictines, allí on es troben, esdevenen punts de referència i d’identitat, de forma encara més accentuada en el cas de Montserrat pel fet de ser el santuari de la patrona.
Com viu Montserrat la doble essència de monestir benedictí i santuari marià?
Podem dir que som un monestir al servei d’un santuari o un santuari servit per una comunitat monàstica. Són realitats que no són dissociables en aquest punt de la història perquè ha estat així durant mil anys i forma part de l’essència de Montserrat. Una paraula que és molt essencial de les dues realitats és la de l’acolliment, que forma part de l’ADN dels monjos de Montserrat. Cassià, Pare de l’Església, definia l’acolliment com la passió per la humanitat.
Com s’ha mantingut de forma ininterrompuda la flama encesa de la vida monàstica malgrat les vicissituds històriques?
Si estem aquí és perquè Déu ho ha volgut i, per tant, hi serem fins que Déu vulgui. Així mateix, Montserrat deu ser un lloc volgut per Déu on es fa present a través de Santa Maria, i on sempre hi ha hagut la presència del poble i d’uns monjos que són custodis del santuari. És aquesta missió la que ha permès superar els moments de crisi. Hi ha una frase que ho exemplifica molt clarament: “Ho hem perdut tot, però ens queda la Mare de Déu.”
MONTSERRAT 2025
Quan diuen que el Mil·lenari és una oportunitat d’explicar Montserrat des de Montserrat, en quins punts creuen que cal posar l’accent?
Ens cal continuar-nos explicant. Montserrat està al servei de l’evangelització, una missió per la qual sempre hem de treballar, potser avui més que mai. M’agrada pensar que el Mil·lenari és un moment assenyalat de la història, però que ve d’una tradició que celebrem i que volem continuar. Per tant, l’important és posar l’accent en el que ha estat la identitat de Montserrat: ser capaços d’acollir i escoltar tothom, i mostrar que la vida cristiana i monàstica és una proposta humana vàlida per tothom i que nosaltres intentem representar amb la nostra vida.
La marca Montserrat 2025, que ha sabut sumar la complicitat de moltes empreses i institucions, genera prou consens?
Més que una marca, el que hi ha darrere és Montserrat, que és present en l’ideari de la gent. Les persones s’identifiquen amb Montserrat pel que representa i això genera una comunitat d’esperit. És aquí on hi ha el consens i estem contents que sigui així.
Com valora la concessió de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya i les crítiques per part de les víctimes d’abusos?
Valorem la concessió de la Medalla amb molt d’agraïment. Va ser una gran sorpresa. Pel que fa a les víctimes dels abusos, que són les que s’hi han mostrat en contra, tenen tot el dret d’expressar-se i tot el nostre respecte.
El Mil·lenari és també una oportunitat a nivell comunicatiu?
En un món en què la comunicació és tan elaborada, en què s’han de fer coses extraordinàries per captar l’atenció, nosaltres estem comunicant el que som. M’agrada destacar que hem posat una càmera i un micròfon per comunicar l’essència i la força de la nostra pregària. Gràcies a Ràdio Estel i a les emissions en línia, milers de persones s’uneixen en aquesta pregària. Dit això, coincidint amb el Mil·lenari, hem continuat apostant per la professionalització en l’àmbit comunicatiu.
L’efemèride permet donar a conèixer el monaquisme al segle XXI, un estil de vida contracultural avui dia. Per què continua sent una forma de vida atraient?
Potser justament perquè és un estil de vida contracultural i alternatiu, però sobretot perquè toca i satisfà punts essencials de la persona humana. Si entenem que la persona humana ha estat cridada per Déu, prenen una gran força la fe i la proposta cristiana —i una proposta cristiana que testimonia el valor de la contemplació, la pregària i la dedicació completa a Déu. Tothom que té aquesta intuïció es pot sentir atret per la vida monàstica. A més, en la nostra societat que corre el perill de caure en grans alienacions per la facilitat del lleure tecnològic que ho envaeix tot, el cristianisme ens ajuda a no desviar-nos de quina és realment la proposta de persona feliç, que en el fons està orientada a la vida amb uns valors i amb una fe que ho integra tot. En aquest sentit, el cristianisme esdevé un nínxol en la nostra societat.
“El cristianisme ens ajuda a no desviar-nos de quina és realment la proposta de persona feliç”
VIDA MONÀSTICA
El compromís cultural en tants àmbits està garantit per l’actual comunitat, formada per 49 monjos?
Del futur no puc respondre, però el que puc dir és que la comunitat actual portem l’empremta d’aquest compromís. Avui dia hi ha monjos totalment dedicats a l’estudi, a la cultura i a la seva difusió. També hem anat incorporant persones laiques molt identificades amb Montserrat, el missatge de la comunitat, l’espiritualitat benedictina i els valors que representem.
Veiem la importància dels laics en els oblats de Montserrat però també en els que estan al capdavant, per exemple, de l’Escolania de Montserrat, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat o de la revista Serra d’Or. Com es fa aquesta transmissió del carisma?
L’aportació dels laics és una riquesa, però seria impossible si no tingués al darrere una comunitat, que és la que marca les línies de treball. Alhora, gràcies als laics, els monjos ens podem dedicar més a l’essencial de la vida monàstica. A banda dels oblats i de tots els laics que treballen amb nosaltres, cal destacar que Montserrat té al voltant una gran comunitat de persones amb qui els monjos ens relacionem de manera directa. És una irradiació molt bonica. Montserrat ha creat una xarxa que penetra en molts sectors de la societat catalana.
“Montserrat ha creat una xarxa que penetra en molts sectors de la societat”
La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, que l’any passat va celebrar 800 anys d’història amb un pelegrinatge a Roma i la concessió per part del papa Francesc de la Rosa d’Or, també permet aquesta irradiació.
El pelegrinatge a Roma va ser possible perquè prèviament hi havia hagut una feina de revitalització de la Confraria. En els últims anys s’han obert una seixantena de delegacions arreu del món. Estem molt agraïts pel gest del Sant Pare de concedir-nos la Rosa d’Or, que hem col·locat en un lloc ben visible: sortint del cambril, quan es baixen les escales, a mà esquerra.
Quin hauria de ser el souvenir que s’haurien d’endur els dos milions de pelegrins i turistes que visiten cada any Montserrat?
A mi m’agradaria pensar que tothom és pelegrí. A través de la bellesa, del silenci, de la natura, el que voldria que s’emportessin és l’experiència de Déu i de la profunditat humana. En tenim exemples concretes. L’actual prior de Taizé, el germà Matthew, sempre m’explica que de jovenet era a Lloret de Mar amb els seus pares. Un dia no va voler anar a la platja, va agafar l’autocar i va venir a Montserrat a la missa conventual. Sempre recorda que aquest va ser el seu primer contacte amb una comunitat monàstica. A vegades arribem molt més enllà del que nosaltres ens podríem imaginar, cosa que és molt bonica, però que també fa molt de respecte quan ets l’administrador del lloc. De manera provocativa m’agrada dir que els monjos hi som per no molestar, perquè aquí la feina la fe Déu a través de Maria. Nosaltres ens limitem a ser-ne servidors.
Com trobar l’equilibri necessari entre la vida monàstica, el pelegrinatge i el turisme?
Tenim ben separat l’àmbit de la comunitat, on realment es pot portar una vida tranquil·la, i el de l’exterior. Això sí, on es troben els dos mons és a l’església en la pregària. Si un monjo no vol pregar amb la gent, que no vingui a Montserrat. Hi ha moltes comunitats on els monjos preguen sols, mentre que aquí hem d’assumir que la missió de Montserrat és aquest acolliment i aquest compartir, especialment la litúrgia.
OBERTURA I COMUNIÓ
En la seva benedicció abacial, el 13 d’octubre del 2021, va destacar la voluntat que tothom se senti a Montserrat com a casa. Està satisfet de la feina feta en aquests tres anys? Què cal fer per avançar per aquí?
Posant en pràctica el missatge de Pau VI d’acollir tothom i intentant fer visibles els valors que compartim. Evidentment, dir que Montserrat és la casa de tothom és molt agosarat, perquè hi ha persones de la nostra societat que no volen tenir-hi res a veure, però m’agradaria pensar que si un dia passen per aquí d’alguna manera es poden sentir interpel·lats
Com a abat, com treballa per la comunió entre tots els monjos?
Doncs tenint molt clar que el paper principal d’un abat és estar al servei de la comunió. Això es fa tenint sempre la porta oberta, rebent i escoltant tothom, intentant que hi hagi relació i diàleg. L’abat ha de ser un pont entremig de tots els monjos. Seguint la recomanació de l’abat primat de la Confederació Benedictina, el P. Gregory J. Polan, cal tenir molt clar que la paraula de l’abat té molta més força i pes del que ell mateix podria percebre. Ets l’abat de Montserrat i de vegades una paraula teva pot destrossar una relació. Crear comunió també vol dir això: intentar per tots els mitjans que mai s’enfonsi un pont que existeix entre tu i un monjo.
“L’abat ha de ser un pont entremig de tots els monjos”
Tots els monjos s’han sentit prou partícips de la commemoració del Mil·lenari?
La comunitat hi ha estat molt incorporada. Vam començar parlant del Mil·lenari a partir d’un cert debat i diàleg comunitari. Després, hem anat avançant conjuntament i sempre molt oberts a allò que els monjos proposessin i diguessin. De fet, hi ha hagut propostes per part d’alguns monjos que hem assumit i que estem tirant endavant.
Assistim a un auge dels discursos contra una immigració que, segons es diu, posa en perill la cohesió social i que, en el cas de Catalunya, la pròpia cultura i identitat. Quin ha de ser l’equilibri entre la necessària acollida i hospitalitat (carisma molt propi del monaquisme europeu) i l’obligació de mantenir la pròpia identitat i cultura?
Potser aquí els monestirs tenim un gran paper a fer, pel que representem d’estabilitat dintre d’una cultura. Acollir vol dir respectar i integrar. És un equilibri que no és fàcil, però que hem de procurar. Anem cap a un món més global, on la gent es mou constantment. A nosaltres cristians ens toca tenir molt clara la nostra identitat i, des de la nostra identitat cristiana basada en l’amor fraternal, incorporar gent a aquests valors i fins i tot a aquesta fe, o almenys afavorir un diàleg sobre allò que compartim. Hi ha molts temes espirituals i ètics comuns. En aquest sentit, Montserrat sempre ha participat en experiències de diàleg i d’acollida interreligiosa. Dit això, no hi ha dubte que és un repte l’acolliment alhora que la conservació de la pròpia identitat quan estem parlant de migracions massives, però la història es fa d’aquesta manera, amb aquests mestissatges.
L’amoïna l’actual tendència al tancament i a l’estigmatització?
L’estigmatització de l’altre sempre em preocupa, perquè la nostra religió predica l’amor, l’acolliment i el respecte per la persona humana. El que em preocupa més és que s’utilitzi segons què senzillament com a arma electoral. L’ésser humà mereix un respecte absolut i el que no pots fer és manipular.
Quines paraules finals voldria adreçar als nostres lectors?
Estem molts contents de formar part de la gran comunitat eclesial de Catalunya i que reflecteix tan bé Catalunya Cristiana, que em miro cada setmana, perquè és un punt de trobada de moltes expressions de la fe al nostre país. Ens sentim part de tot això i en comunió amb el seu projecte d’evangelització. La idea central que volem transmetre amb el Mil·lenari és que volem continuar fent present la persona de Jesús i el seu Evangeli enmig de la societat. Un Déu que és amor, acolliment, que proporciona a la persona humana els aspectes de profunditat espiritual que són orientadors i essencials per a la vida, i que d’una manera o altra hauríem d’intentar conrear i fer presents a tothom.
MIL·LENARI PARTICIPATIU
El dissabte 7 de setembre, a les vuit del vespre, la basílica de Montserrat acull l’acte institucional d’obertura del Mil·lenari. Seran quinze mesos, fins al 8 de desembre del 2025, en què hi ha programades un miler d’activitats socials, culturals i religioses. “Hem volgut que el Mil·lenari fos molt participatiu i estem molt contents de la resposta rebuda. Encara ens van arribant propostes d’activitats. Potser acabarem el Mil·lenari i haurem de fer-ne una pròrroga”, comenta amb agraïment el pare abat, Manel Gasch.
L’acte d’obertura compta amb la presència de les principals autoritats eclesiàstiques, polítiques, empresarials, socials i culturals del país així com amb els participants del Capítol General de la Congregació Benedictina de Montecassino-Subiaco, que justament s’haurà celebrat a Montserrat coincidint amb l’inici del Mil·lenari. “No hem d’oblidar mai que estem celebrant mil anys de vida monàstica”, recorda el paret abat. L’acte institucional compta amb la presència de l’Escolania i la Schola Cantorum de Montserrat.
L’endemà, el 8 de setembre, a les onze, té lloc l’Eucaristia d’inauguració del Mil·lenari, presidida pel pare abat Manel Gasch, amb la presència també de tots els abats i priors assistents al Capítol General. Després de la missa, cantada per l’Escolania, la Schola Cantorum i la Capella de Música de Montserrat, hi haurà festa popular a fora amb castells, gegants i sardanes, i l’estrena de la Sardana del Mil·lenari.
Com explica el pare abat, “com qualsevol altre cap de setmana comptarem amb la peregrinació de la romeria que estava prevista. Per tant, celebrem l’inici del Mil·lenari amb els germans monjos i amb el poble, que mai no falta a la citat a Montserrat”.
