Després d’un informe devastador ­—almenys 4.815 casos d’abusos sexuals a menors entre 1950 i 2022—  i una primera reacció que va deixar perplexa la societat portuguesa i molts catòlics, els bisbes de Portugal prometen per al pròxim dia 20, en acabar l’assemblea plenària, un conjunt de decisions a prendre sobre la qüestió. Mentrestant, 14 persones (dotze capellans i dos laics) han estat suspeses dels seus càrrecs, acusades d’abusos, mentre esperen les investigacions prèvies sobre els seus casos.

La Comissió Independent (CI) per a l’Estudi dels Abusos Sexuals a Menors en l’Església catòlica, creada el novembre del 2021 per iniciativa de la Conferència Episcopal Portuguesa (CEP), va donar a conèixer el seu informe el 13 de febrer a Lisboa. En gairebé 500 pàgines, es recullen les conclusions tretes de l’estudi de 512 testimonis validats de víctimes d’abusos per part de membres del clergat (77% dels casos) i d’altres responsables eclesiàstics —responsables d’escoltes, catequistes, etc. En el 46,7% dels casos, l’agressor ja era conegut de la víctima quan es van produir els abusos.

Aquesta és la “punta de l’iceberg”, ha considerat la CI sobre una realitat que es pot resumir amb altres dades: la majoria dels infants van patir els abusos entre els 10 i els 14 anys; la mitjana d’edat actual de les víctimes és de 52 anys (inferior a la d’estudis equivalents a Europa); la majoria de les víctimes són homes (52%); el major nombre d’abusos sexuals es va produir entre 1960 i 1990 (58,3% dels testimonis), mentre que el 21,9% es van produir des del 1991 fins a l’actualitat; la majoria dels abusos han tingut lloc en seminaris (23% dels casos), església (sense especificar – 18,8%), confessionari (14,3%), casa parroquial (12,9%) i col·legi religiós (6,9%).

Més de la meitat de les víctimes (57,2%) afirma que els abusos es van produir més d’un cop; en el 27,5% dels casos van durar “més d’un any”

En el 52% dels casos, la víctima no va revelar el que havia passat fins deu anys després que hagués passat; el 43% de les víctimes va parlar per primera vegada sobre el cas a la CI; el 77% de les víctimes mai no va presentar una denúncia davant de persones o estructures eclesiàstiques; i només el 4,3% va presentar una denúncia davant dels tribunals.

“Drames i sofriments”

En una primera reacció després de la publicació de l’informe, el president de la CEP i bisbe de Leiria-Fàtima, José Ornelas, va afirmar que els abusos són “un crim que pot haver estat en l’origen d’incommensurables drames i sofriments que han marcat vides senceres” i són “una ferida oberta que fa mal i avergonyeix”.

Això no obstant, gairebé tres setmanes després, els bisbes van anunciar “un seguit de compromisos” en acabar una reunió que no va durar ni tres hores, després d’haver-ne passat dues més de reunits amb els membres del CI, i després de quatre dies de recés en els quals el tema dels abusos no es va mencionar ni una sola vegada. Així, les mesures concretes en diversos àmbits —una nova comissió per escoltar testimonis, acompanyament psicològic de les víctimes (i dels abusadors), peticions de perdó, indemnitzacions, etc.— es van ajornar fins a l’assemblea plenària d’abril, que se celebrarà a partir del 17, a Fàtima. És cert que, en aquest temps d’indecisió, les polèmiques han crescut: grups de catòlics han atacat l’informe de la CI, acusant-lo de no ser creïble; un sacerdot de Lisboa va fer unes declaracions en les quals deia que havia estat acusat i es declarava innocent; els bisbes estan dividits entre l’afirmació de “tolerància zero” i declaracions ambigües, després d’haver-se dividit ja en l’assemblea del 3 de març entre els que preferien l’agenda minimalista, amb poca atenció a les víctimes, i els que proposen iniciar un camí de transparència i veritat.

Crítiques dures

Aquest anunci vague d’intencions ha estat durament criticat des del principi de març per amplis sectors de la societat i de l’interior de l’Església, en una censura pública d’estranya unanimitat. Una de les poques decisions de la CEP va ser deixar a cada diòcesi les decisions sobre què fer amb els abusadors (i encobridors) que segueixen en actiu, després que la Comissió entregués als bisbes una llista de noms de presumptes abusadors: dels 98 noms de la llista, 14 han estat suspesos en les últimes setmanes, i més d’un terç ja havien mort. Els restants noms de la llista són sacerdots retirats per malaltia, alguns ja subjectes a mesures preventives o altres que encara no han estat identificats entre diferents situacions.

En els capítols restants, queda per definir la forma concreta de recolzar les víctimes; la creació d’un grup que continuï recollint els testimonis de les víctimes que apareixen; quins mecanismes de prevenció es posaran en marxa; quines trobades hi haurà (i si n’hi haurà) amb les víctimes

Fa un mes, els bisbes van dir que havien estat “esbossant directius sobre punts concrets, que necessàriament hauran de negociar-se no només entre nosaltres, sinó també amb altres entitats amb les quals vulguem treballar”. Van prometre un gest públic de disculpa, però no van confirmar si es van reunir prèviament amb les víctimes (només quatre o cinc bisbes ho van fer); no van dir què passarà amb els bisbes que puguin haver encobert casos d’abús; i van insistir que qualsevol indemnització haurà de ser pagada pels autors dels crims.