El 7 de novembre, en complir-se exactament quaranta anys de la jornada catalana en la primera visita del papa Joan Pau II a Espanya, la Universitat Abat Oliba CEU, E-Cristians i l’Institut d’Humanitats Ángel Ayala van celebrar a Barcelona una jornada commemorativa d’aquest fet.

Van comptar amb la participació, per via telemàtica, del bisbe d’Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla. En la seva intervenció, va recordar amb afecte la visita del Pontífex, que va viure molt de prop, ja que era seminarista a Toledo quan el Papa es va allotjar una nit el Seminari de la capital manxega. “El Papa va pernoctar amb nosaltres i va passar allí el seu aniversari. A mi em va tocar preparar-li l’habitació. Vam cridar un cambrer polonès de Madrid, que ens va ensenyar el Moltes felicitats en polonès”, va explicar. També va fer memòria del que va menjar: “Una cosa frugal, coliflor.”

“Sant Joan Pau II pot ser recordat per tres trets: paternitat, esperança i creativitat”

JOSÉ IGNACIO MUNILLA (bisbe d’Oriola-Alacant)

En un pla més general, Munilla creu que sant Joan Pau II pot ser recordat per tres trets: paternitat, esperança i creativitat. En el pla de l’esperança, “sant Joan Pau II va demostrar que era la persona adequada per derrocar murs”. I va afegir: “Amb ell vaig aprendre a tenir esperança, a saber que el Regne de Déu triomfarà i que es continua obrint pas.” Al contrari passa amb “el que està construït sobre la mentida”, que “té els dies comptats”. Així es demostrarà també amb la ideologia de gènere. “Avui sembla una ideologia inexpugnable, però té els peus de fang i la veurem caure com vam veure caure el mur de Berlín”, va dir en referència directa a la contribució del papa Joan Pau II a la descomposició del bloc comunista.

Pel que fa a la idea de paternitat, Munilla considera que Joan Pau II va venir a encarnar aquests valors en una societat occidental, “ferida per la manca de models de paternitat”. “L’heretgia dels nostres dies —va constatar— consisteix a oposar veritat i caritat. L’amor tendre i compassiu no és incompatible amb una veu plena de veritat i d’autoritat.”

“Les persones que parlen clar arriben millor als joves”

JOSEP MIRÓ I ARDÈVOL (president d’E-Cristians)

Aquesta idea connecta amb un dels aspectes tractats en el col·loqui presencial, en què van intervenir el director del Departament d’Educació i Humanitats de la UAO CEU, Marcin Kazmierczak, i el president d’E-Cristians, Josep Miró i Ardèvol. Pel que fa a la relació de Joan Pau II amb els joves, Kazmierczak creu que la seva capacitat de sintonitzar amb la joventut s’explica perquè “li encantava estar amb els joves i entenia quin era el problema fonamental en la vida d’un jove: l’amor. Va abordar directament aquest tema i ho va fer de manera exigent. Els joves no volen un missatge fàcil”.

Així ho creu també Miró i Ardèvol: “Les persones que parlen clar, que no es posen de perfil, arriben millor als joves.” També va fer referència a una de les grans contribucions del pontificat de sant Joan Pau II, que va ser “l’articulació del Concili amb la tradició de l’Església. Si això no s’hagués donat, el mal hauria estat terrible perquè l’Església sense tradició es destrueix”. La tradició es renova a força de processos interns i també en la competència amb altres cultures. Així com a Joan Pau II li va tocar competir amb la visió marxista, avui “competim amb una tradició més difícil”. Es tracta de la “tradició emotivista”, consistent en el fet que “els sentiments són allò que expressa la veritat i que la realització personal està en la satisfacció del desig. Estem competint contra el desig; això és molt més difícil”.

En aquesta tasca, el magisteri de Joan Pau II és una gran aportació. Va saber “transformar la Doctrina Social de l’Església en acció. Això té un valor impagable perquè és una cosa que, malauradament, ha estat un dèficit dels catòlics”.

El col·loqui, moderat per Juan Francisco Jiménez, director del grau en Periodisme de la UAO CEU, va concloure amb unes paraules del degà de la Facultat de Comunicació, Educació i Humanitats de la UAO CEU, Enrique Martínez. En evocar aquells dies del 1982, en els quals va ser un dels joves que va seguir Joan Pau II en la seva visita, va arribar a la conclusió que aquella joventut anava “a la cerca de misericòrdia”.