Els repetits assassinats d’activistes socials,especialment en països de l’Amèrica Llatina, és un dels escàndols poc conegutsi tractats del nostre temps. I aquestes morts, sovint martirials, solen anarprecedides de difamacions, vigilància contínua, amenaces i tortura. Podríem dirque és un dels aspectes de la «guerra per parts» que denuncia el Bisbe de Roma,el papa Francesc. Hi dediquem el Primer Pla d’aquest número de CatalunyaCristiana.

Aquesta persecució es fa encara més cruentaquan s’adreça a les dones activistes que, com a líders socials, contribueixen ala construcció de la pau amb el seu geni propi, amb esperit de reconciliació ide perdó: aleshores es multipliquen i augmenten les situacions de difamació,amenaça a les famílies i agressions físiques.

Amb tot, quan una comunitat local queda òrfenade lideratge i no hi ha una figura que assumeixi la responsabilitat de lapersona desapareguda, és tota la comunitat la que enforteix encara més la sevadinàmica col·lectiva. Es produeix l’efecte contrari dels qui cerquen crear pora les comunitats locals, ho asseguren veus autoritzades de l’Església.

Des de fa uns cinquanta anys les esglésies hanassumit la causa dels pobles com a expressió de la causa del Regne i moltsd’aquests activistes socials, dones o homes, sorgeixen de les comunitats debase i ha estat el seu compromís evangèlic el que els ha portat a vessar lasang per defensar la dignitat humana.

Aquestes pèrdues de germans i germanes nostres, fruitd’una persecució calculada i sistemàtica, haurien de ser més recordades iinterioritzades en les catequesis, reunions de grups i pregàries de les nostresparròquies i comunitats cristianes. També aquests testimonis enfortirien elsqui en les nostres latituds vivim altres menes de persecucions no per subtilsni incruentes menys reals ni doloroses. Per exemple, segons una investigació dela Universitat de Harvard, persones i grups que promouen els drets humans sónel blanc repetit dels ciberatacs perpetrats per aquells que des de l’anonimats’oposen a les seves campanyes.